Hvala!

Ens veiem el dia 8!!!

2009-12-15T16:06:00.002+01:00

El proper dia 8 de gener el Welcome to Sarajevo de l'agost del 2007 (!!!!) es retrobar per sopar a Barcelona. L'hora i el lloc no estan confirmats, però apunteu-vos la data a l'agenda!!!

Vidimo se!

Nous projectes

2009-09-03T18:55:00.000+02:00

Bosníacs i bosníaques... Ja no sé qui mira el bloc i qui ja el dóna per oblidat però encara hi ha algú que segueix amb la idea d'anar organitzant cosetes i mantenir viva la flama que vam portar de Bòsnia ara ja fa més de 2 anys...

No hi ha res confirmat, ni res segur. Però la idea és que l'exposició de fotos segueixi girant, ara amb una parada a Barcelona ben aviat!!!! Si aneu seguint el bloc, o si prepareu una trobada per posar-nos el dia, tindreu més explicacions!

Una abraçada nostàlgica!

Vidimose!

gerard.

SOPAR BOSNÍAC!

2009-05-04T12:13:00.002+02:00

HOLA A TOTHOM!!!

US RECORDO QUE DEMÀ DIMARTS 5 DE MAIG A LES 21H ENS TROBEM AL ZURIC PER FER UN ALTRE SOPARET BOSNÍAC!!!!

NO HI FALTEU!!

gerard

Soparet bosníac!

2009-04-25T21:07:00.000+02:00

Hola a tothom!!!!

Després de la magnífica trobada a Tremp no ens hem tornat a veure i el Borja i jo us proposem fer un soparet ben aviat! Les dates proposades són:
-dilluns 4 de maig
-dimarts 5 de maig

Podríem quedar a les 21h al Zuric! Aneu dient quan us va millor i dijous, repeteixo, DIJOUS, fem el recompte i decidim quin dia fem el soparet. A part d'explicar-nos la vida i fer bromes diverses parlarem de la expo i d'una proposta estiuenca. Així que convé que vingueu!!!!

Petons, abraçades i ganes de veure-us!

borja i gerard

Més!

2009-03-23T22:26:00.001+01:00

Més fotos!

2009-03-22T14:04:00.002+01:00

De Bòsnia aTremp, en un any i mig

2009-03-16T13:01:00.002+01:00

Un any i mig després de tornar de Bòsnia, 8 integrants del Welcome to Sarajevo (agost 2007) i un infiltrat al que ja considerem un més de la família, ens vam trobar a Tremp per inaugurar l'exposició "Bòsnia: entre l'esperança i el dolor".

Entre les pivos i el menjar de la terra vam tenir temps de recordar l'experiència als trempolins i trempolines que es van acostar dissabte a la tarda al Centre Cívic Tarraquet, de la capital pallaresa. Els assistents van rebre amb els braços oberts la nostra exposició així com les explicacions sobre el conflicte bosni i el perquè de la nostra estada allà.

Una vegada més es va manifestar que Bòsnia segueix en nosaltres i que 18 mesos després tenim moltes ganes de seguir portant l'exposició amunt i avall, i fer-ho servir d'excusa per anar-nos veient i celebrant-ho. Des d'aquí un record a tots i totes els que no vau poder venir i esperem que a la propera en siguem encara més.

Joan, Hugo, Maria, Anna, David, Anna, Borja, Uri... GRÀCIES!

gerard.

EL WELCOME TO SARAJEVO-AGOST07 ES RETROBA A TREMP

2009-02-16T00:14:00.003+01:00

CAP DE SETMANA A TREMP!

Com sabeu el cap de setmana del 14 i 15 de març s'inaugura l'exposició "Bòsnia: entre l'esperança i el dolor" a Tremp. Per qüestions d'infraestructura diversa hauríem de saber qui s'apunta a venir.

SORTIDA: dissabte 14 al matí per muntar l'expo abans de dinar
TORNADA: diumenge 15 a una hora o altra en funció de qui vingui

NIT: a l'alberg de Tremp (http://reserves-albergs.xanascat.cat/albergs/alberg_20.htm). El preu ronda els 18 euros amb esmorzar!

Confirmeu assistència a gerardsentis@hotmail.com per poder fer la reserva!!!

El transport i horaris definitius ja els tancarem quan sapiguem qui som!!!

Bòsnia també es flaira a Tordera

2009-01-29T18:13:00.009+01:00

Ja han passat uns dies de les dates oficials de l’exposició Bòsnia, entre l’esperança i el dolor a Tordera. Us faig memòria: del 27 d’octubre al 25 de novembre de 2008 les parets del Casal de Joves van mostrar la trentena de fotografies que vam fer durant l’estada als Balcans. Per cloure l’acte, vam fer una xerrada per explicar la nostra experiència. Força informal tot plegat: es dirigia a un públic jove i vam optar per fer-ho en format berenar/xerrada. El regidor de Joventut, Marc Unió, va obrir l'acte, en què vam aprofitar per mostrar en diferents diapositives d'altres imatges que no sortien a l'exposició.

En principi aquí s’acabava l’estada de l’exposició al poble, però va coincidir que el mateix dia que es desmuntava del Casal de Joves, en un altre punt del municipi, al teatre Clavé, es projectava la pel·lícula Grbavica (El secreto de Esma). L’acte es va programar en motiu del Dia Internacional contra la Violència de Gènere i em van demanar si podia cedir-los l’exposició per mostrar-la al vestíbul del teatre, ja que la temàtica hi està estretament relacionada. I fins avui, aquest és el lloc on es troben les nostres fotografies. I aquest és l’efecte que fan.

Ara sí que no podeu dir que no us he informat del que ha passat a Tordera al voltant de l’exposició. Per cert, dues coses més: el cartell promocional que es va fer de la mostra i uns quants enllaços de mitjans de comunicació (sobretot locals i algun de comarcal) on va aparèixer publicada la notícia.

Ajuntament de Tordera
Ràdio Tordera - Arxiu de notícies. 6 i 24 de novembre de 2008
Setmanari Cafè amb llet número 192. Temps d'oci, pàg 001

Propera parada... Tremp, oi?

Bones festes!

2008-12-20T18:13:00.001+01:00

Que passeu unes bones festes i tingueu un bon any 2009! Per celebrar-ho espero que ens trobem durant el gener en un soparet com déu mana! Això sí, a veure si algú s'ofereix a organitzar-lo!!!

Una abraçada bosníacs!!

Gerard

PD. Ben aviat fotos de l'exposició a Tordera...

SOPEM DILLUNS!

2008-12-13T14:28:00.002+01:00

DILLUNS 15 A LES 21H

PG DE GRÀCIA AMB GRAN VIA

(DAVANT DEL BANCO VITALICIO)

SOPAR! DILLUNS 15 O DIMARTS 16!

2008-12-08T18:49:00.002+01:00

Hola a tothom!!! La comissió de festes i altres esdeveniments torna a estar en marxa. Per això us proposem un soparet de Nadal (qualsevol excusa és bona no??) la setmana vinent.

Podeu triar:

- Dilluns 15
- Dimarts 16

Tan bon punt sapiguem quants som, us diem on i a quina hora quedem!!!!

CONTESTEU SI US PLAU!!!

Una de les cases on vam dormir aquest any...

2008-12-01T22:50:00.000+01:00

PODRAVANJE, BÒSNIA ORIENTAL (pràcticament a la frontera sèrbia)

Per qui no recordi el verd de Bòsnia...

2008-11-24T20:42:00.003+01:00

Hem de fer més sopars!

2008-10-12T18:33:00.002+02:00

Hola a tothom! Després de l'èxit del sopar de dijous (des de quan l'èxit es mesura amb el nombre d'assistens?) he pensat que n'hem de fer més! Però com dirien a Bòsnia, "polaco, polaco". Res, vam sopar en un bareto cutre però barat (gràcies Uri!) i després vam fer unes pivos a la terrassa del despatx del pare del Borja, oseasé amb unes vistes del Raval i Montjuïc impressionants!

L'exposició ja està camí de Tordera i sembla que a la primavera aterrarà a Tremp. Més propostes???

I perquè ningú es queixi deixo aquí els tres llibres que vaig comentar:

- "Postales desde la tumba" d'Emir Suljagic (Galaxia Gutenberg. Círculo de lectores). Testimoni d'un supervivent de Srebrenica.

- "Sarajeo. Diario de un éxodo" de Dzevad Karahasan (Galaxia Gutenberg. Círculo de lectores). Testimoni-reflexió sobre el setge de Sarajevo.

- "Nits de glaç" de Janine Matillon (Límits editorial). Novel·la ubicada en la guerra de Bòsnia.

A GAUDIR-NE I FINS AVIAT!

gerard

Acte sobre Bòsnia

2008-09-30T17:38:00.001+02:00

Per si us interessa...

Tornant a Srebrenica

2008-08-19T15:09:00.003+02:00

La pàgina que demostra el nostre pas per Srebrenica ara fa un any. Aquesta vegada, però, aquest petit poble ens va rebre amb un parell de dies assolellats i amb molt més moviment pel carrer. Més somriures i més vida. Potser un primer pas per anar mirant endavant...

Blog del Borja

2008-08-05T13:18:00.002+02:00

Hola companys:

Suposo que molts deveu estar de vacancetes. En tenim un que se'n torna a Bòsnia, aquest cop amb un rang més alt que el de participant...només dessitjar-te bona sort i bona feina, que sent tu, no és gaire demanar.

Bé us comunico que jo també he estat pels Balcans aquest mes de juliol. He estat a Bòsnia, Sèrbia, Kosovo i Macedònia. Ara que ja soc a Barcelona aniré penjant cosetes sobre el viatge al meu blog: borjalogia.blogspot.com

Us convido a tots a visitar-lo i estar en contacte.

Molt bon estiu!

Borja

De tornada a Bòsnia!

2008-08-02T10:36:00.002+02:00

Amb nous companys de viatge, amb nous objectius i amb les piles més que recarregades dilluns tornaré a pujar a una furgoneta que em portarà cap a Bòsnia. Tot aquest any ha estat ple d'aquest viatge, començant per les trobades que vam tenir els primers mesos, els articles a El Punt i Illacrua, textos a blocs, la gran exposició de la UAB i tantes altres coses que m'han portat fins aquí.

No desitjo repetir el viatge de l'any passat, ni viure quelcom semblant, ni trepitjar els mateixos pobles, ni tan sols aprendre tant. Em conformo en seguir amarant-me de Bòsnia i de tot allò que aquest país encara em pot donar.

És clar que tot això ho faré pensant en vosaltres. En tots i totes vosaltres. Perquè per mi Bòsnia són moltes coses, però sobretot sou vosaltres. Bòsnia és tot allò que allà vam fer, vam sentir, vam viure.

No dubteu que pensaré en tot allò que vam ser allà i el que encara ens queda.

Una abraçada molt i molt forta,
Gerard

"No me gusta la palabra reconciliación"

2008-07-25T23:15:00.004+02:00

Hola companys. Us faig arribar un text que he trobat a El Pais.
En aquests dies tant balcanics tenim que intentar digerir el maxim dinformacio posible. Ara fara tot just un any que hi erem....

ISABEL FERRER - La Haya - 25/07/2008
"Hasan Nuhanovic perdió a los 27 años a sus padres y a su hermano menor. Ya en la cuarentena, y con la obligación de "vivir por mi esposa e hija en lugar de seguir muriendo por dentro", recuerda el mes de julio de 1995 en que fallecieron. Sobre el arresto de Radovan Karadzic no puede ser más claro. "Está muy bien, pero no debe tapar que aún permanecen huidos cientos de criminales de guerra de menor rango".

Su relato es más revelador porque él era el intérprete de los cascos azules holandeses destinados por Naciones Unidas para proteger una zona declarada segura para los civiles. Un enclave sitiado por unos soldados serbios muy superiores en número.

Cuando el asalto era inminente, Hasan Nuhanovic llevó a los suyos a la base holandesa de la ONU. Pidió protección para ellos hasta que su hermano, de 20 años, le dijo que prefería marcharse a seguir humillándose. Fueron expulsados y asesinados, y él ha acabado por demandar a Holanda por abandono.

"No saque de contexto lo que le diré, pero en aquellos momentos, los soldados holandeses eran para mí iguales que los serbios. Está claro que los cascos azules no tuvieron toda la culpa porque les dejaron solos. Pero entregaron a los míos sabiendo que morirían, algo que luego han admitido. Nos abandonaron, y eso no había ocurrido nunca con Naciones Unidas", dice por teléfono desde su nuevo hogar, en Sarajevo. Allí reside con su mujer e hija y aunque habla sin reparos, por un momento deja entrever cierto recelo. ¿Se siente amenazado, quizá? Su respuesta resulta estremecedora. "Nunca se sabe. Una vez recibí un mensaje de medios serbios donde me advertían que la próxima vez no se equivocarían".

Ingeniero mecánico y todavía intérprete, su condición de varón superviviente le ha llevado a forjar un estrecho lazo con las Madres de Srebrenica, que siguen buscando a sus muertos. "En Bosnia hay muchas aldeas donde los asesinos conviven con los allegados de sus víctimas. Por eso no me gusta la palabra reconciliación. En la República Srpska [entidad serbia de Bosnia], evitan hablar de genocidio para Srebrenica. Empezará a haber reconciliación cuando lo hagan. Hasta entonces, prefiero hablar de normalización", advierte al despedirse."

Borja

'Més de 12 anys perduts' (Boban Minic)

2008-07-23T18:11:00.003+02:00

Per fi una bona, boníssima notícia dels Balcans. El Consell de la Seguretat Nacional Serbi ha anunciat que, després de 12 anys, han localitzat i arrestat Radovan Karadzic, el fugitiu més buscat del món, acusat de genocidi i crims de guerra a l'antiga Iugoslàvia. Deixant de banda la satisfacció dels qui vam viure la guerra en primera persona, la transcendència de l'arrest va fins i tot més enllà de la justícia internacional, perquè també pot suposar un pas en l'esperada reconciliació dels Balcans. L'arrest i la compareixença davant el TPI tenen importància per, d'una vegada per sempre, aclarir les responsabilitats de la tragèdia, un procés interromput per la cancel.lació del procés contra Slobodan Milosevic a causa de la seva mort sobtada.

Amb Ratko Mladic, Karadzic era el màxim executor dels plans de Milosevic, de l'Acadèmia de les Ciències i Arts Sèrbia i el servei d'intel.ligència militar de l'Exèrcit iugoslau (és a dir, serbi). La seva ambició, egoisme, vanitat i complex d'inferioritat eren la barreja ideal per convertir-lo en líder en els temps de plom que van començar a Iugoslàvia amb la caiguda del mur de Berlín.Karadzic va néixer en un poblet de les muntanyes montenegrines i vivia a Sarajevo des del 1960. Era un psiquiatre mediocre, tant com, malgrat les seves ínfules de poeta, ho eren els seus versos plens d'odi per una ciutat que el superava en tots els sentits. Un dels seus poemes anticipava, 30 anys abans de la tragèdia, la seva venjança pel fracàs personal: "Baixem a la ciutat/ matem les paparres", deia. Des del 1992 fins al 1995 els seus soldats van matar sistemàticament a la ciutat --donant lloc a una nova paraula, urbicidi--, van aniquilar tota la cultura dels pobles no serbis --culturicidi-- i van esborrar les més mínimes restes de la memòria d'una vida comuna --memoricidi--. De passada, van matar unes 200.000 persones, van violar milers de dones i van netejar centenars de pobles. No obstant, Karadzic no acceptava la seva culpa. "No sóc un monstre, sóc un escriptor", deia el 1997. Potser es referia a la seva trobada amb l'escriptor rus Eduard Limonov, a qui el 1993, si no recordo malament, va invitar a pujar al turó de Sarajevo per disparar ràfegues sobre la ciutat desprotegida que es desplegava als seus peus. Limonov va acceptar el regal amb alegria, com va recollir la televisió.

Acusat de genocidi i altres crims durant la guerra, del setge de 43 mesos de Sarajevo i la massacre de Srebrenica, protegit pels seus, que el consideren un heroi, viatjant entre Bòsnia, Montenegro i Sèrbia (es va amagar un temps entre els monjos d'Atos, a Grècia), i malgrat la recompensa de 5 milions de dòlars, va aconseguir eludir la seva captura 12 anys llargs. Se sap que tenia informació privilegiada de les accions de recerca i captura de les tropes internacionals que li van facilitar les fugides i el canvi d'amagatalls. Fa poc, el candidat a la presidència dels EUA John McCain, va amenaçar que, al novembre (el mes de les presidencials), farà públics els documents que revelen que Karadzic, com a contrapartida per 700 pàgines de proves contra Milosevic que va entregar al tribunal de l'Haia, va obtenir garanties de l'Administració de Clinton de seguretat i immunitat extraoficial. Així, Karadzic ha guanyat més de 12 anys de llibertat, els mateixos que s'han perdut per a la reconciliació, tan necessària, a Bòsnia.

¿Què ha canviat en la política internacional que ha facilitat l'arrest? ¿Per què ara, si se sap que el 1997 Carla del Ponte declarava que Karadzic i Mladic es trobaven a la capital Sèrbia? ¿És una decisió influenciada per Obama en resposta a les amenaces de McCain? ¿O, com em sembla a mi, la clau està en la situació als Balcans després del que ha passat a Kosovo?

Sigui com sigui, la política de pal i pastanaga que la Unió Europea aplica amb Sèrbia al final ha donat fruits. Sèrbia s'ha trobat entre l'espasa i la paret: entregar Karadzic (i ben aviat, Mladic) o quedar-se per sempre a les portes de la UE. Ara, tots se'n feliciten: l'ONU, per la victòria de la justícia internacional; el president de torn de Bòsnia Silajdzic, per la recuperació de la confiança; Sèrbia, per la seva valentia i fermesa en el camí cap a la UE (el fiscal general del tribunal de l'Haia, Serge Brammertz, ja els ha felicitat). Només els serbobosnians se senten traïts per Sèrbia, que amb aquest gest se n'allunya i refreda les seves pretensions separatistes. A la capital, Banja Luka, estan en alerta, com en algunes ciutats de Sèrbia on els radicals van guanyar les últimes eleccions i hi pot haver protestes i disturbis.Al final, (gairebé) tots contents. Encara que la meva dona, al sentir la notícia, em va dir: "Creia que la captura de Karadzic seria un dels esdeveniments més alegres de la meva vida, però avui, 15 anys després, no sento aquesta alegria. No sento res".

Dijous me'n vaig a Sarajevo. Visitaré la tomba de la meva germana, que va morir en la massacre del mercat. Després em prendré una copa per la seva memòria, però, també, encara que sigui periodista (i suposadament objectiu i també neutral) per celebrar la notícia amb què la CNN va interrompre la seva programació i els més de 12 anys de llarga resignació de molts bosnians.

KARADZIC, DETINGUT!

2008-07-22T23:55:00.000+02:00

L'expresident de la República Sèrbia de Bòsnia i Hercegovina Radovan Karadzic s'ha negat a declarar en el seu primer interrogatori a Belgrad, el que es considera el pas preliminar per a la seva extradició a la Haia, davant el Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia. Els serveis secrets serbis el van localizar a Belgrad fa unes setmanes i els van detenir ahir a la nit quan anava a agafar un autobús a Belgrad. Karadzic presentava una imatge totalment irreconeixible, portava barba blanca i cabells blanc llargs, i no va oferir cap tipus de resistència. Feia 13 anys que Radovan Karadzic estava en recerca i captura pel genocidi i crims de guerra comesos durant la guerra de Bòsnia. Està acusat de ser l'instigador de més de 20.000 morts entre el 1992 i el 1995.

Aires coneguts

2008-07-09T22:45:00.003+02:00

Un any després he tornat a agafar el cotxe una tarda de juliol, cansat després d'un dia de feina, per anar cap a la sala d'actes de l'edifici d'estudiants de la UAB. Es respirava el mateix clima que ara fa un any quan jo, agosarat però amb incertesa, m'aventurava a un viatge que canviaria la meva vida. Allà aprendria tantes i tantes coses que ara no cal recordar-les.

Dotze mesos després un munt de gent, potser més que quan hi érem nosaltres descobrint a distància un país que ara ens uneix, viu amb el mateix entusiasme els dies previs a la seva marxa cap als Balcans. Aquest cop, però, el viatge s'allargarà dos dies perquè les furgonetes i els seus integrants puguin parar a descansar.

I malgrat que fa mesos que sé que tornaré a Bòsnia, des d'altres perspectives, des de nous punts de vista, avui ha estat un dia especial on la pell de gallina al sentir certes atrocitats ha tornat a sortir. Enrere queden les sorpreses sobre el terreny, els debats posteriors, les reflexions solitàries, articles, entrevistes i una magnífica exposició que recorrerà Catalunya properament.

I com deia poc després de la meva tornada: "amb la certesa del meu retorn a Bòsnia m'adormiré". Aquest cop sense les repercussions encara latents en mi, sinó amb l'alegria del primer dia.

gerard

L'exposició cap a Montornès

2008-07-02T00:19:00.000+02:00

Hola!
Escric per donar informació. L’exposició que fins avui ha estat a l’autònoma, Bòsnia, entre l’esperança i el dolor, estarà a Montornès del Vallès a partir de demà (dimecres 2 de juliol). El Gerard i jo fem una petita inauguració (si algú més es vol apuntar....que m’ho digui!! està a temps!) i si no teniu gaire coses a fer i us voleu passar pel Casal de Cultura del meu poble sobre les 8.00- 8.30 del vespre, sereu benvinguts!! Animeu-vos!
Confirmaré l’hora (es que encara no me l’han confirmada a mi)!

Un petonet!!
Anna Ansia Martínez

Pd: per si voleu venir i no sabeu on és...podeu trucar-me al 689008196, que ja no tinc el mateix número.

"Salvem la Oroya"

2008-06-06T21:08:00.002+02:00

Hola bosnianss!

Aquest blog està agonitzant...això està més mort que els pantans ara fa cosa d'un mes, i aquí, a diferència de la realitat, no hi ha cap pluja textual que ho salvi!

Bé, jo linko una pàgina web força interessant que parla de la ciutat d'Oroya. Oroya és una ciutat peruana, que pateix una greu contaminació i que...bé, ho podreu trobar tot a la pàgina, on hi ha algun que altra curtmetratge, fotos i informació.

http://www.salvemoslaoroya.org/

Salut i sort als examens (pels universitaris) i pel que sigui als demés! I aviam quans ens veiem!

Borja

COM Ràdio!

2008-05-14T23:50:00.005+02:00

1- http://www.comradio.com/

2- "Fes-te la teva ràdio..."

3- "Últims àudios" o "cercador" (14 maig)

4- "Tots per tots"

L'entrevista comença als 6:14, aproximadament. Esperem haver reflexat el sentiment de tothom! Una abraçada molt nostàlgica!

gerard

Fotos de l'exposició!

2008-05-13T17:28:00.004+02:00

Aquí us faig un avanç fotogràfic del que podreu veure a l'exposició Bòsnia: entre l'esperança i el dolor.

Dir-vos que jo hi vaig anar divendres passat amb el Gerard i ha quedat molt xula.

Recordeu també que demà de 9 a 10 de la nit és el programa en el qual s'entrevistarà a alguns de nosaltres. El programa es diu Tots x Tots i és a la COM Ràdio.

Fins aviat companys!!!!

Borja (borjalogia.blogspot.com)

L'exposició ja està llesta!

2008-05-08T00:05:00.002+02:00

Hola a tothom!

Sé que esteu nerviosos i nervioses...L'EXPOSICIÓ JA ESTÀ MUNTADA AL VESTÍBUL DEL TEATRE DE LA UAB! Sincerament ha quedat molt bé i se n'està fent una bona difusió. A veure si podeu passar els propers dies (tranquils estarà oberta fins el 27 de juny!) i deixeu els vostres comentaris. De totes maneres ja sabeu que volem organitzar una trobada un dia d'aquests. Suposo que fins la setmana que ve no ens hi posarem però estigueu alerta!!

També dir-vos que el proper dimecres 14 a les 21h ens entrevisten a la COM Ràdio. Si algú vol venir i encara no ho ha dit, digueu alguna coseta!

Seguim en contacte welcomes!!! Una abraçadíssima!

gerard

L'exposició ja està gairebé a punt!

2008-05-01T00:03:00.002+02:00

Hola a tothom! Avui s'ha muntat gairebé del tot l'exposició que tindrà lloc al vestíbul del teatre de l'edifici d'estudiants! Gràcies Anna i Andrea per anar a fer la feina bruta!! Jo no hi he pogut anar però pel que m'han dit és realment impressionant! Ja espero amb moltes ganes que sigui dilluns per fer-hi una ullada!

La setmana que ve es faran els últims retocs i la nostra idea és fer una inauguració "formal" amb la gent del Welcome, KVLAR i tothom que s'hi vulgui apuntar la setmana del 12 de maig. Així que aneu-vos-ho reservant i qui pugui donar un cop de mà amb l'organització d'aquesta trobada que deixi un comentari aquí!!

De seguida que estigui en marxa us segueixo informant!!!

gerard

El preu de la independència de Kosovo

2008-04-29T13:40:00.004+02:00

Avui els mitjans de comunicació parlen dels Balcans, i m'han vingut ganes de publicar alguna coseta. Per la banda més superficial, Carme Chacón visita Sarajevo. L'altre fet, una mica més transcendent, és que Sèrbia dóna el primer pas per entrar a la UE, sense l'entrega de Mladic com a condició... Us deixo la notícia que n'he trobat a El País. Petonets per tots!

(marialapeski)

La UE da luz verde al acuerdo de asociación con Serbia
Holanda y Bélgica retiran su exigencia de que Belgrado entregue previamente a los criminales de guerra, en especial Ratko Mladic

La UE va a firmar hoy un Acuerdo de Estabilización y Asociación (AEA) con Serbia, sin la condición de que Belgrado entregue a los criminales de guerra que le demanda el Tribunal Penal Internacional para la Antigua Yugoslavia. Holanda y Bélgica, que ponían esta condición para el acercamiento de Serbia, han levantado sus objeciones. Así, la UE ofrece un aliciente que refuerza las opciones de los partidos proeuropeos de cara a las elecciones legislativas serbias del próximo 11 de mayo.

El Gobierno serbio ha anunciado con rapidez que "firmará el AEA", pese a las condiciones de Holanda y Bélgica, según ha anunciado el ministro de Exteriores serbio, Vuk Jeremic, que lo ha calificado de "un gran paso político".

Según han explicado fuentes diplomáticas eslovenas, la ceremonia de la firma tendrá lugar esta tarde en Luxemburgo, en el marco del Consejo de ministros de Exteriores. Por parte serbia, han precisado, será el presidente del país, Boris Tadic, quien rubrique el acuerdo.

COM RÀDIO, canvi de data

2008-04-19T12:01:00.002+02:00

Hola a tothom! L'entrevista a la COM RÀDIO canvia de data. Sembla que serà el dia 14 de maig (a les 21h!). Ho confirmaré aviat!

gerard

EL WELCOME A LA COM RÀDIO

2008-04-14T17:00:00.002+02:00

Hola a tothom!

Com us vaig avançar per mail, el dilluns 5 de maig a les 21h el programa de COM Ràdio "Tots per tots" parlarà de Bòsnia i de la nostra experiència allà. Vindrà algú de KVLAR i nosaltres hi com a testimonis. Si algú es vol apuntar que em digui alguna coseta i ja veurem qui hi anem!

Una abraçada,

Gerard

Reunió UAB!

2008-04-01T19:28:00.003+02:00

Hola a tothom! Us informo que el proper dijous 3 a les 16h tenim la segona reunió amb la gent de Cultura en Viu per preparar l'exposició. Ja s'han acordat algunes dates que seria bo que controléssiu:

- Muntatge de l'exposició: del 14 al 16 d'abril de 2008.

- Exhibició: del 5 de maig al 20 de juny de 2008. (Aquestes dates s'haurien d'acabar de pactar, donat que el muntatge s'ha avançat. Per tant, l'exposició podria obrir-se abans del 5 de maig i acabar igualment el 20 de juny).

- Desmuntatge: del 23 al 27 de juny de 2008.

URGENT! S'ha de triar una fotografia que representi l'exposició, pels cartells, tríptics... Jo he triat aquesta entre totes les rebudes. Si algú no hi està d'acord que em digui alguna cosa abans de dijous. També s'ha de redactar un text introductori per fer-ne la difusió, d'acord amb el projecte que vam presentar (i ja us havia enviat!). El títol de l'exposició serà (si no tenim una idea brillant) "Bòsnia: entre l'esperança i el dolor".

Seguiré informant!

gerard

Fotos!

2008-03-26T17:33:00.002+01:00

Hola a tothom!

Tenim la reunió amb Cultura en Viu (la gent que s'encarrega a la UAB de les exposicions, entre d'altres) aquets divendres a les 12h a l'Edifici d'Estudiants (Plaça Cívica). Si algú m'hi vol acompanyar que em digui alguna cosa (estaria bé eh!!!).

Necessito urgentment fotos perquè començarem la selecció aquest mateix divendres!! En tinc algunes però si me'n podeu fer arribar seria perfecte. Si és en resolució baixa no us preocupeu, per ara, perquè serà un primer cop d'ull per ordinador.

Espero mooolts correus, propostes i acompanyants!

Gràcies,

Gerard

Nova convocatòria!

2008-03-18T20:58:00.003+01:00

Tornem a convocar un sopar, amb l'esperança d'obtenir més respostes que en el passat.
El funcionament és el mateix. Proposem els dies 28 (divendres) 0 29 (dissabte) de març, -bé si algú té moltes ganes de veure's es pot fer els dos jeje-. Ja podeu anar deixant les vostres propostes al blog o bé enviar-les per e-mail al Gerard o al Borja. El dia que pugui vindre la majoria serà l'escollit!!!!! Uns dies abans es comunicarà quin és el dia.

Bones festes,

Gerard i Borja

Sopar anulat!

2008-03-18T13:17:00.002+01:00

Ja que gairebé ningú ha contestat i que els organitzadors no donem l'abast de fer convocatòria telefònica i personalitzada, el sopar queda ajornat per una propera data. Esperem que la Setmana Santa vagi molt bé a tothom i que tornem amb les piles carregades per organitzar, per fi, el proper sopar.

Fins aviat!

Borja i Gerard

Sopar a la vista!!!

2008-03-16T17:08:00.002+01:00

Companys!!!!

Comissió de festes informa a través del blog que s'ha convocat un sopar per al proper dimarts 19 o dimecres 20 de març (està per decidir, en funció del dia en què pugui vindre més gent). El punt de trobada, per variar, serà el Zurich, a les 9:30 hores.
De totes formes, s'enviarà un email a cadascú. Podeu deixar les vostres propostes al blog o bé respondre l'email.
Esperem que s'animin tots els que puguin!!

Bones festes i no us farteu de mones!

Últimes notícies: exposició a la UAB

2008-02-24T18:18:00.002+01:00

Hola a tothom! Ja no sé si algú passa a mirar aquest blog (quina pena!!!) però us informo que l'exposició a la UAB comença a organitzar-se. Tothom que vulgui donar un cop de mà que deixi algun comentari o enviï un mail (gerardsentis@hotmail.com) per posar-nos a treballar. Encara no sabem de quin espai disposem, nombre de fotografies, infraestructura... Aquesta setmana farem la primera reunió amb l'organització. Necessito el vostre suport perquè sigui un èxit.

També dir-vos que al mes de març sortirà el segon reportatge fet per membres de l'expedició, a la revista Illacrua. Ja us informarem quan es publica!!

Apa, animeu-vos a dir la vostra!!!! Una abraçada,

gerard

Informació interessant!

2008-02-10T20:41:00.000+01:00

Hola a tothom! Buscant informació per completar l'article que estem enllestint, hem trobat aquests dos links força interessants sobre la guerra de Bòsnia. Un és en català i l'altre en castellà. Si voleu documentar-vos i estar ben informats no us els perdeu:

http://www.escolapau.org/img/educacion/fichas/fi02.pdf

http://www.pangea.org/unescopau/img/programas/rehabilitacion/paises/06bosn.pdf

Ben aviat sortirà el reportatge a la revista Illacrua. Seguirem informant!

Territorio comanche

2008-02-03T23:06:00.001+01:00

Hola bosniakus!!

Feia caaaax que no passava per aquí... està tot això una mica mort, no...

bé, el cas és que a classe de redacció ens van "invitar" a llegir Territorio comanche, del Reverte, i el volia recomanar als que encara no l'hagueu llegit. Està ambientat a Bosnia i a mi em va portar molt aprop d'aquelles terres.

Per si voleu saber de que va, a blog hi he posat el comentari que he entregat a la super profa!

Na, que un comentario de un libro de classe que esta muy xulo, que se recomienda! (se recomienda el libro! el comentario.. pues mira.. comenta)

http://1dk10.blogspot.com/2008/02/territorio-comanche.html

fins aviaaaaat!!!

joan

º_o

PD a aquells que passen i no diuen res... sou uns rancis!!

Bosnia no funciona (El País, 26.1.08)

2008-01-29T16:32:00.000+01:00

Trece años después del final de una guerra que costó más de 100.000 muertos y del bombeo de miles de millones de euros en ayuda, Bosnia-Herzegovina no funciona. El Estado creado en los acuerdos de Dayton es caro e ineficaz, un rompecabezas dividido en dos entidades, tres nacionalidades y 10 cantones, es decir, 14 consejos de ministros, 14 parlamentos y 760 diputados con sus respectivas cohortes y burocracias, que se mantiene secuestrado por las mismas élites políticas que provocaron el conflicto en 1992.

Més: http://www.elpais.com/articulo/internacional/Bosnia/funciona/elpepiint/20080126elpepiint_2/Tes

Un pas més

2008-01-24T00:23:00.000+01:00

Diumenge llegeixo el diari content, orgullós de la feina feta, feliç de mostrar el que fa mesos que ens porta de cap. Em paro a pensar.

Dilluns rellegeixo l'article trist, recordant tot el que vam viure i el que van viure, "xafat" per uns sentiments que encara tornen de tant en tant. Em torno a parar a pensar.

Dimarts re-rellegeixo el reportatge amb ràbia, impotent per explicar uns fets que tant de bo mai haguessin succeït. Decideixo no pensar.

Dimecres... dimecres ja no llegeixo l'article.

______________________________________________________-

Tot i així, ben conscient que la feina feta és molt important, segueixo amb les mateixes ganes. Això només ha estat un pas més. Demà ens tornem a reunir per seguir amb el segon reportatge. I al cap de setmana és possible que anem a veure "La sombra del cazador". Algú s'apunta?

Gerard (www.fotolog.com/carpe_cine)

Ara sí!! Per fi!

2008-01-10T23:06:00.000+01:00

El proper diumenge 20 de gener es publica en el setmanari d'El Punt, Presència, el reportatge que uns quants welcomers amb poc temps i moltes ganes hem elaborat. No us el podeu perdre!!!

L'estrena de la setmana!!!

2008-01-04T23:35:00.000+01:00

Periodismo demencial (El País)
JAVIER OCAÑA 04/01/2008

A veces la verdad cinematográfica no puede ser más distinta de la verdad de la vida. Por eso hay películas basadas en hechos reales a las que es necesario adjudicar un baremo sobre su verosimilitud, aunque sea, como hace irónicamente La sombra del cazador, con una frase inicial: "Sólo las partes más demenciales de esta historia son ciertas".

Basada en un reportaje de Esquire, y ambientada en los Balcanes, la película está protagonizada por tres periodistas muy distintos: un viejo zorro, con jornadas de gloria en el pasado, que cometió el error de inmiscuirse demasiado en lo que estaba transmitiendo y un mal día estalló en pleno directo televisivo; un ex cámara de guerra reconvertido en reluciente realizador, y un novato con familiar directo en las altas esferas de la cadena.

Un triángulo escaleno que tiene como objetivo uno de los mayores misterios (o certezas, según se mire) de la reciente política internacional: ¿dónde están el ex líder serbobosnio Radovan Karadzic y su jefe militar, Ratko Mladic, y por qué no han sido capturados para ser juzgados? Con este panorama, Richard Shepard ha compuesto una tragicomedia política, con toques de cine de acción, que funciona conforme más estrambóticas son sus secuencias. Toda película establece su propia realidad y la de ésta queda marcada no sólo con el aviso para navegantes; también con sus sorprendentes hechos, su adecuada puesta en escena (ágil, chocante), sus efectos de montaje, sus flashes informativos y su humor cargado de sorna.

Colocado el listón de la credibilidad en un punto alto, lo raro es que nunca se excede por arriba (la demencial situación de los cascos azules, el papel de la CIA...) y, en cambio, se derrumba por abajo: es en las escenas más trágicas (el asesinato de la novia de uno de ellos, los recuerdos de éste...) cuando se rompe el tono y el filme cae en unos charcos nada perdonables, que amargan la entretenida función y la gradación de la realidad que se había impuesto.

Encara queden fotos per veure

2008-01-03T18:06:00.000+01:00

Com que fa temps que no posem fotos aquí teniu unes quantes per refrescar la memòria, que ja fa uns dies d'allò!!!

turista!

qui és el millor?

Joan del riu n'es arribat amb un pot de confitura,

Joan del riu n'es arribat amb un pot de raimat.

N'ha portat un violon per fer ballar les minyones,

n'ha portat un violon per fer ballar tot el mon.

que no me hagais fotos joer!!

;-)

la entrevistadora entrevistada...

Un petó per tothom

Yaser

Mis mejores deseos para todos.

2007-12-23T21:15:00.000+01:00

Aqui una granaina q os echa de menos, Felices Fiestas para todos/as.

flaixos

2007-12-22T23:45:00.000+01:00

Passaven uns minuts de les set del matí quan enfilava l'últim carrer per arribar a casa. Venia de prendre l'aire per bcn, un aire fred que s'havia acompanyat durant tota la nit d'estones de plugim. Estava mig adormit. De fet, la feina va ser meva per no adormir-me a l'autobús i aparèixer a l'altra punta de la ciutat! El cas és que em sentia cansat, les cames deien prou i feia ja un parell d'hores que moria per fotre'm al llit. Llavors, en aquell últim carrer, amb el fred, el cansament, la son i el dolor a les cames i a l'esquena vaig pensar en els refugiats de Gorazde, una de les "zones segures" de la ONU. Em van venir al cap les nits senceres que aquells refugiats dedicaven a creuar el setge serbi per poder aconseguir menjar. Vaig recordar els tres dies, amb les seves tres nits, de guàrdia de l'Ibro a la maleïda muntanya del vent i els gairebé 800 metres de túnel de Sarajevo. Em van venir a la ment molts, moltíssims ulls.

Em vaig sentir ridícul. Vaig menysprear el mal de peus. Vaig maleir les estupideses de la nit, l'alcohol i les bromes. Com és possible? Com puc viure així?

Vaig estar pensant amb la sort que tinc de poder arribar a casa, ficar-me al llit i poder aixecar-me l'endemà sense haver de patir en que potser a mitja nit algú ens tregui descalços de casa, sens endugui i ens executi pel simple fet de ser el que som.

Per ara.

joan

º_º

Ja gairebé arriba...

2007-12-18T22:45:00.000+01:00

Bones notícies.

Després de mesos de trobades poc productives periodísticament, i que han servit per fer encara més pinya, sembla que anem parint els articles que havíem promès. Fins més enllà de les dues vam estar ahir redactant i re-redactant en una magnífica residència estudiantil de Barcelona (la segona part serà una festa, oi Andrea?). Ara encara falta acabar d'enllestir el text que hem d'entregar ben aviat, ja us anunciarem quan es publica.

I també hi ha notícies extraoficials de l'exposició a la UAB...

Seguirem informant!

Turbulències balcàniques

2007-12-10T15:48:00.000+01:00

Molts membres de l'expedició, al exposar les conclusions del viatge a Bòsnia un cop acabat aquest, coinicidíem en què la guerra no havia acabat, sinó que aquesta havia estat tapada i que en qualsevol moment la flama del conflicte podria tornar a rebifar. Darrerament, Kosovo està a les primeres pàgines de les notícies internacionals per la posible declaració unilateral de la seva independència envers Sèrbia. Esperem que, o bé la situació de Bòsnia no sigui tal com la vam plantejar, cosa que seria renegar bastant de la realitat, o que el fet de Kosovo no sigui el que ho fagi rebifar.

El País / 10-12-2007

La UE anuncia "unidad europea" para un Kosovo independiente
Rusia advierte que una declaración unilateral de independencia de Kosovo traerá malas consecuencias

"A la espera de una resolución de la ONU, la Unión Europea tiene una posición común y favorable con respecto a la posible independencia de Kosovo. Así lo han dicho esta mañana el ministro de Exteriores de Suecia, Carl Bildt, y el Alto Representante para la Política Exterior y de Seguridad Común de la UE, Javier Solana, minutos antes de reunirse con los ministros de Asuntos Exteriores de la Unión para debatir el informe del mediador europeo en la troika internacional, Wolfgang Isching.

El mismo día que concluye el plazo de la mediación de la troika (formada por la Unión Europea, Estados Unidos y Rusia) su mediador lleva a la mesa de debate europea unas conclusiones contundentes: la troika ha fracasado en su intento de poner de acuerdo a serbios y kosovares sobre el futuro estatuto territorial de la región. Sin embargo, tal y como ha asegurado el ministro sueco, de los 27 países miembros de la Unión, todos menos uno están preparados para aceptar la independencia de la provincia de Kosovo, mientras la ONU tiene que hacer una declaración formal.

La UE pretende hacer frente común y demostrar la eficacia de una política exterior conjunta, además de evitar que se desencadene una situación conflictiva e incluso violenta, a través de bazas como el camino abierto hacia la futura integración de Serbia en la Unión. Sin embargo,
Los ministros de exteriores no han querido señalar el país que se ha opuesto a la posición común, pero el ministro de Exteriores de Luxemburgo, Jean Asselborn, ha apuntado que el único que reconoce que la independencia de Kosovo sería “un enorme problema” ha sido Chipre. Por su parte, Rusia ha alertado a Occidente de que una declaración de independencia unilateral de Kosovo podría causar una reacción en cadena negativa y muchos problemas en la región de los Balcanes y otras áreas del mundo. Según ha advertido el ministro de Exteriores ruso, Sergei Lavrov, “la independencia no será sin consecuencias”.

Aprobación previa de UE y EE UU
Hoy también es el día en el que se reúnen los lideres albanokosovares para decidir sobre los pasos hacia la independencia de Kosovo. La cúpula albanokosovar ha asegurado hoy en Pristina que no proclamará de forma unilateral su independencia sino que acordará sus pasos con Estados Unidos y la Unión Europea (UE) para asegurarse el reconocimiento internacional.
"El día de hoy marca la conclusión de todas negociaciones y es el inicio de las consultas con los socios internacionales sobre los próximos pasos hacia la proclamación de la independencia", dijo Skender Hyseni, portavoz del grupo negociador albanés.
El Consejo de Seguridad de Naciones Unidas se reunirá el próximo día 19 para discutir sobre los próximos pasos para solucionar el conflicto entre Pristina y Belgrado. Serbia y Rusia piden que continúen las conversaciones, mientras que EEUU, Reino Unido, Francia y Alemania ven como única opción el plan de Ahtisaari."

Bòsnia és present pertot arreu

2007-12-09T13:19:00.000+01:00

Welcomers!!! Anem a donar-li una miqueta de vidilla al blog que sembla que la flama s'està apagant. Jo us facilito un parell d'informacions relacionades amb Bòsnia:

- La primera d'elles és un reportatge que vaig trobar a la revista Canvi 16 (revista mensual de caire bastant polític i també de temes referents al món de la comunicació, per qui no la conegui). En el número 11 d'aquesta, hi ha un reportatge sobre els Balcans, titulat la Pau Fràgil (pag 26-31). Aquí teniu el link.

- L'altre és en format televisiu, i és avui mateix(diumenge 9). Aquesta nit s'emetrà un reportatge al 30 min (TV3) sobre Bòsnia.

Dons això és tot companys. Espero que ho disfruteu i que per un moment deixeu captivar-vos i transportar-vos en el temps fins aquells dies d'estiu en què saborejavem la ciutat balcànica, guiats pel ritme frenètic dels nostres cors, on qualsevol mínima expressió d'aquell país incidia punyenment en els nostres sentits, i mica en mica, casi sense saber-ho, s'anava dipositant en el més profund dels nostres racons. SUPER DOBRO!

Borja

Segueixo a la meva

2007-12-05T00:20:00.000+01:00

Us poso un text meu que va publicar un amic a un blog (www.rebotigainformativa.tk). Estem intentant que aquest blog esdevingui una eina de comunicació dins el que considerem que és la Facultat de INcomunicació de la UAB, els que hi heu estat ja m'enteneu!

"BÒSNIA: L’ALTRA EUROPA
per Gerard Sentís

Aquest estiu he estat de viatge a Bòsnia. No ha estat un viatge qualsevol, sinó que es tractava de descobrir el país des d’una perspectiva diferent. Des de darrera una càmera. Dotze dies d’investigació constant, retratant tot allò que veia i sentia. Gairebé dues setmanes recorrent un país per mi desconegut.

Vaig trepitjar Sarajevo i vaig veure els turons que envolten la ciutat, des d’on els serbis no van deixar de bombardejar la ciutat durant 3 llargs anys. Vaig sentir els plors de Srebrenica, una vergonya que la ONU i la resta de la comunitat internacional volen silenciar.

Vaig notar el vent de Mostar, una ciutat on diuen que des de la fi de la guerra s’hi gira un vent huracanat, així per sorpresa. Vaig plorar amb l’únic supervivent d’una matança de 300 musulmans en una mesquita. Vaig riure amb la joventut que vol deixar enrere una guerra que no gosa ni conèixer.

I amb el sarró ple de tot això, d’odi i tristesa, de ferides obertes, arribo a Barcelona. I Bòsnia no em queda gens lluny, només a 32 hores en furgoneta. I llavors me n’adono que la gent em pregunta com si hagués estat a una capital europea, o de creuer pel Mediterrani. No puc respondre. No vull escoltar preguntes absurdes. Necessito dies per reflexionar i entendre tot allò que vaig viure, sentir. Em cal temps.

I ara, un mes i mig després d’haver tornat, el silenci em preocupa. Perquè resulta que no vaig estar fent un creuer ni convivint amb una tribu de la “llunyana” Àfrica. Vaig estar a Bòsnia, i encara que a alguns els costi de creure també és Europa. A la mateixa distància que Berlín, la gran ciutat europea. Molt més propera que les noves destinacions de l’Europa de l’est. Això és Europa. Contradiccions. Contrastos. Desigualtats.

He conegut joves amb els mateixos problemes que nosaltres: pares severs que no deixen sortir fins més enllà de les dues, estudiants que han de buscar-se un pis per poder anar a la universitat, manca de feina… i una llarga llista de temes que ens agermanen més que no pas ens diferencien. I encara creiem que Bòsnia ens va al darrere? Cal no oblidar que Sarajevo va tenir Jocs Olímpics el 1984. I Barcelona va haver d’esperar fins el 1992. Deuria ser per algun motiu, penso jo. Quantes grans ciutats de la meravellosa Europa no han organitzat mai la famosa cita olímpica?

Tot i així, a Bòsnia ara hi ha molt per fer. Indústria i turisme s’apunten com les solucions immediates per reflotar un país que té potencial, si el deixen, per entrar aviat a la Unió Europea. Mentre ens qüestionem si el govern de Turquia és democràtic i convenient per la UE, li obrim les portes. Mentrestant, més a la vora, un país que necessita deixar enrere una guerra encara recent demana ajuda. I només ens fixem amb l’elevada taxa d’atur (vora el 50%) i el poc desenvolupament de la indústria per vetar la seva entrada.

Segurament una normalització de la situació econòmica, sustentada en els dos pilars ja esmentats, farà oblidar els antics enfrontaments (abanderats per unes religions que quan es va iniciar el conflicte estaven gairebé oblidades) entre serbis, croats i bosnis. Mentrestant, però, Europa s’ho mira de reüll i, com va fer amb el conflicte de Srebrenica, intenta rentar-se’n les mans.

Altre cop."

La vida de Adis, en el objetivo

2007-11-29T23:12:00.000+01:00

Adis Smajic tenía 13 años cuando vio aquella mina antipersona semienterrada entre las ruinas de Sarajevo, el 18 de marzo de 1996. En ese momento pensó que alguien podría resultar herido y decidió retirarla con todo el cuidado que puede tener un niño.

Vidas minadas. La mozambiqueña Sofia Elface Fumo con su hija Alia (estas imágenes pertenecen a la exposición 'Vidas minadas, 10 años' que se inaugura el martes 27 en el Instituto Cervantes de Madrid, y al libro del mismo título publicado por la editorial Blume. Pertenecen a un proyecto fotográfico financionado por Intermón Oxfgam, Médicos sin Fronteras y Manos Unidas, y cuenta con la colaboración especial de DKV Seguros)- Gervasio Sánchez

De repente, clic. La explosión le arrancó el brazo derecho y el ojo izquierdo, además de desfigurarle el rostro por la metralla. Cuando llegó al hospital, los médicos que le escuchaban decir "yo sólo quería quitar la mina del suelo" pensaron que no sobreviviría. Dos días después se convirtió en el joven sin rostro inmortalizado por el fotoperiodista Gervasio Sánchez (Córdoba, 1959), recién llegado a Sarajevo para cubrir el final de la guerra.

"El primer minuto que vi a Adis en la cama del hospital, luchando entre la vida y la muerte, fue tremendo. Aunque ya había tratado el problema de las minas en Angola y Camboya desde 1995, aquel instante cambió mi perspectiva como informador, sobre lo que estábamos haciendo allí", recuerda Sánchez. "Los periodistas vamos a los conflictos y nos marchamos cuando se supone que termina la guerra o dicen los políticos que termina, pero en realidad las consecuencias en la posguerra son mucho peores".

Aquella imagen en el hospital de Sarajevo hizo que el fotógrafo regresara una y otra vez durante la siguiente década para retratar el espíritu de superación de jóvenes como Adis y otros 11 mutilados desde Camboya a Colombia, pasando por Afganistán, Irak o Mozambique. A través de su cámara ha recogido la evolución de las vidas entre prótesis, quirófanos y rutina familiar, que se mostrarán desde el próximo martes hasta el 27 de enero en la exposición Vidas minadas. Diez años, en el Instituto Cervantes de Madrid.

Més: http://www.elpais.com/articulo/cultura/vida/Adis/objetivo/elpepucul/20071125elpepicul_7/Tes

La història l'escriuen els vencedors

2007-11-25T20:16:00.000+01:00

Però quan són tots realment vençuts i res a concluït, més que les morts, ningú pot dir esa boca es mia.
I així segueixen separats mentre viuen junts, però ignorant-se tan sols fins al punt de poder-se continuar odiant, doncs pels carrers hi ha més gent de la que pots veure. Tots tenen darrera l'aura d'una història trista i plena de ràbia, de les que tan sols neixen en una guerra i prenen forma de rostre perdut en el temps.

2-VIII-07

Mostar. Esperant l'esmorzar de les 8 (teòriques)

joan

i buenu... que crec que a algú li vaig parlar d'aquest vídeo... :P

merda, l'he liat i l'he penjat dos cops i ara no el sé treure.. no puc el puc borrar! :P sorry

º_º

Univers mediàtic

2007-11-21T19:29:00.000+01:00

Mireu quin tio més guapo... (al final de l'article!!!):

http://www.eccus.net/cms/index.php?option=com_content&task=view&id=702&Itemid=3

Ho trobareu en edició de paper (teòricament) en qualsevol facultat d'Espanya!!!!

Comentarisssssss!

Tot comença a encaixar...

2007-11-14T19:41:00.000+01:00

Llegeixo una i altra vegada tots els textos que tinc. Articles de diaris digitals, informes del Tribunal de La Haia, traduccions (gràcies Mar!), transcripcions d'entrevistes (gràcies Andrea i Alba!)... Repasso i arxivo noves fotos (merci Olmo, Marc i Noèlia!)... Reviso projectes d'exposició (gràcies Borja i Anna!). I miro un nou documental (merci per la companyia Cris!).

Fragments i més fragments d'un viatge llunyà i que els projectes tornen a posar a l'ordre del dia. Què en faríem si no fos així? Els apilonaríem en un racó perdut de l'escriptori? No és així, ni ha de ser així. Tot comença a encaixar. Experiències i records (sempre donats a ser més idealistes i sentimentals) concorden amb informes i notícies (normalment més de fiar). Els projectes van agafant forma i sembla que les coses ens porten a bon port. On? No se sap. I potser millor. Encara és aviat. Però el cert és que ja no som a Bòsnia. Hem fet un pas més. Endavant, això segur.

Segueixo el camí de la matança de Glogova fins arribar al seu únic supervivent. Militars serbis van ordenar-ho i hi ha documents, proves. El cognom d'alguns dels morts és el mateix que el del testimoni, els familiars que ens va dir! El nom de l'assassí apareix en un titular de diari, que anuncia la seva mort. Això també ho sabíem. Parla d'uns incendis... i d'una mesquita. De morts (no tants com pensàvem, però deu ni do!). Fa referència a Srbrenica, Bratunac i a municipis propers. Dones i nens que se salven (les que vam conèixer!).

I ara només ens queda fer el trencaclosques. No és un examen. No és un malson. Això va passar de veritat i s'ha de saber. Tothom ho ha de saber!

Gerard (www.fotolog.com/carpe_cine)

esta es la buena....

2007-11-10T17:07:00.000+01:00

LO PROMETIDO ES DEUDA

2007-11-10T14:57:00.000+01:00

Aquí teniu algunes fotos....

Pocs però ben avinguts...

2007-11-10T02:56:00.000+01:00

Aquesta nit passada ha tingut lloc a la ciutat comtal el segon sopar dels welcomes bosníacs. L'expedició, menys representada que en l'ocasió anterior, ha sopat en una pizzeria del Raval i després ha acabat la vetllada en un local prop de les Rambles.

Entre la incertesa de les persones que venien i les sorpreses de darrera hora, el grup s'anava ampliant, fins la magnífica xifra de set persones, mentre avançava la nit. Xafarderies i nous records anaven sorgint a mesura que pujava l'alegria i disminuia el líquid de l'ampolla de Lambrusco. Tot i així, els assistents han confirmat la necessitat de fer un nou sopar abans de Nadal, amb una assistència com a mínim doblada.

Els projectes no cessen i els impulsors no deixen de demanar suport. Dos reportatges en revistes catalanes i una exposició, ja gairebé confirmada, a la UAB són els objectius a curt termini dels intrèpids expedicionaris. Mentrestant, però, s'ha decidit seguir en contacte via mail i participar (molt) activament en el blog del Welcome.

Sopar!

2007-11-07T17:27:00.000+01:00

Dia: divendres 9 de novembre
Hora: 21.30 h (21.30!!!!!)
Lloc: Zuric (sota el pirulí del metro!)

Quan arriba l’hora de publicar

2007-11-06T11:50:00.001+01:00

Crec sóc una de les poques persones que encara no havia publicat. I tenia remordiments, certament. Després de la tornada de Bòsnia, estava segura que escriuria alguna cosa, ni que fos a la revista comarcal. No ho vaig fer. Em va caldre massa temps per digerir-ho tot plegat (si és que es pot dir que ja està tot digerit), i després ja va venir la fi de l’estiu. I París.

Durant l’últim mes he pensat que potser era una mica estrany el que havíem fet. Algunes vegades, vaig pensar que havia estat poc ètic demanar a la gent que t’expliqués la seva vida, amb un passat o un present dolorós, per pur egoisme, per pur enriquiment personal. Amb Kevlar vam intentar evitar l’efecte zoològic, però no sempre ho vam aconseguir. Fa pocs dies, no més d’una setmana, vaig comentar-ho a algú. I aquest algú em va dir que, tard o d’hora, per un costat o per un altre, el que havia viscut a Bòsnia acabaria sortint, perquè ja formava part de mi i m’acompanyaria sempre.

Ara he de preparar una exposition per a la classe d’anglès, i he decidit fer-la del nostre viatge. Només tinc deu minuts. Com reduir-ho tot en deu minuts? Com fer-ho entenedor?

He començat a remirar les fotos per agafar alguna idea. Les he hagut de mirar totes, no m’he pogut quedar només amb unes quantes. I m’ha vingut una gran sensació de benestar, d’aquesta felicitat que et deixa amb un mig somriure.

I he pensat que ja era hora de publicar, encara que només sigui per dir-vos que us tinc molt presents. Al començar a escriure, em fallen les dades, alguns números, fins i tot alguns noms de partits o de polítics. Però recordo molt bé les sensacions, moments emotius amb els entrevistats, el malestar físic a Srebrenica, el poquíssim interès que em va despertar Dubrovnik després d’una setmana a Mostar, la impotència que genera l’opacitat de l’administració. I també les nits al xiringuito de Bacevice les cançonetes que cantàvem a la furgo, els dinars i sopars a casa l’Ibro, la posta de sol a l’Adriàtic.

No m’enrotllo més. Molts petons i abraçades.

Maria, la Peski.

MIREU EL MAIL!!

2007-10-28T18:28:00.000+01:00

MIREU EL MAIL QUE HI HA NOVETATS...

i si teniu temps: http://www.elpais.com/articulo/cultura/Ana/Frank/Sarajevo/elpepucul/20071025elpepicul_1/Tes

gerard (www.fotolog.com/carpe_cine)

»Y, sin embargo, Ismael sigue navegando»

2007-10-25T20:55:00.001+02:00

«Describir el mundo sólo era posible cuando la gente vivía en un planeta tan pequeño como el de los tiempos de Marco Polo. Hoy el mundo es inmenso e infinito, se ensancha día a día, y, en verdad, antes pasará un camello por el ojo de una aguja que podamos nosotros conocer, sentir y comprender todo aquello que configura nuestra existencia, la existencia de varios miles de millones de personas.
»Estoy leyendo Moby Dick, de Herman Melville. El protagonista del libro, el marinero de nombre Ismael, navega por el océano. Junto con los demás miembros de la tripulación, persigue a una peligrosa y escurridiza ballena que acabará emergiendo de las profundidades del mar para asestarles un poderoso golpe. En un momento dado oye al capitán, el terrible, implacable y despiadado Ahab, lanzar la orden: "Caña a barlovento! A dar la vuelta al mundo!" Y entonces Ismael piensa: "¿La vuelta al mundo! Hay mucho en ese sonido que inspira sentimientos de orgullo, pero ¿adónde lleva toda esa circunnavegación? Sólo a través de peligros innumerables, al mismo punto de donde partimos, donde los que dejamos atrás, a salvo, han estado todo el tiempo antes que nosotros".

»Y, sin embargo, Ismael sigue navegando»

Los cínicos no sirven para este oficio. Ryszard Kapuscinski. Págs.62-63.

joan

Apuntant el passat

2007-10-22T23:21:00.001+02:00

Apuntant el passat?

gerard (www.fotolog.com/carpe_cine)

Víctimes de l’oblit

2007-10-17T18:55:00.000+02:00

El col·lectiu Trenkalòs presenta el llibre Homenatge a Srebrenica, per commemorar els 10 anys de treball a la zona dels Balcans

Retre homenatges per recordar allò que va ser, el que va passar, per fer memòria. Per evitar caure en l’oblit. Recordar els fets de l’11 de juliol de 1995 Srebrenica. Amb aquest objectiu, el col·lectiu Trenkalòs va presentar la setmana passada a l’Ateneu Barcelonès el llibre Homenatge a Srebrenica, un recull de fotografies i textos per commemorar els 10 anys de la tasca que duen a terme a la zona dels Balcans. Després de la presentació del llibre a la Biblioteca Nacional de Sarajevo el passat juliol, ara l’escenari escollit ha estat la ciutat de Barcelona.

Un pati de butaques ple de gom a gom, gent de totes les edats i amb objectius diversos -cooperants dels camps de treball, familiars, periodistes i persones que d’una manera o altra se senten vinculades amb el poble bosnià- van acudir a la cita. Dalt de l’escenari, un llençol amb el mot Srebrenica pintat a mà i les mans dels artistes com a testimoni de la seva obra d’art. En aquest cas, artistes bosnians, ni més ni menys que nens i nenes del camp de refugiats de Mihatovici.

Breus minuts després de l’hora assenyalada el llençol va deixar el protagonisme a una pantalla gegant on es va projectar l’audiovisual “Pinzells damunt la guerra” en què es resumien les estades organitzades per Trenkalòs a Bòsnia. De nou, imatges de tots i cadascun dels racons d’aquell indret on, durant quinze dies del passat estiu, la gent de Kevlar vam viure i conviure. De nou, records i més records i de nou, aquella sensació estranya en què notes que et fas petit, que el cor se t’encongeix i que els ulls, sense avisar, et posen en evidència. T’escoles butaca avall, t’arrauleixes i segueixes mirant el vídeo. Enmig de la foscor. Enmig del silenci. I et trasllades allà, tornes a sentir tot el que vas sentir, tornes a pensar més i més i tornes a recordar-ho tot, TOT. Creus que després d’un cert temps, després d’haver tornat a la rutina, després d’haver-hi pensat, d’haver-ne més o menys parlat, d’haver mirat i remirat les fotografies, d’haver llegit mil i una vegades les notes que vas prendre, d’haver intentat explicar què, com, on, quan, qui i buscar el per què; després de tot això, creus que ho has paït. Penses que l’experiència t’ha ajudat a madurar, a fer-te una mica més gran, a fer-te una mica més persona. I t’adones que encara no ho has assumit i que potser no ho arribaràs a pair mai. Cada cop que m’hi torno a trobar de cara, se’m remou l’estómac. I no hi puc fer res.

Bòsnia em segueix provocant sensacions diverses, fins i tot contraposades. Però malgrat tot, em consola veure que no sóc l’única a qui li passa. “Amb Bòsnia em passa el mateix que amb Cuba: depèn de la primera persona que em trobo i segons allò que em diu, penso que el país pita o que no pita”. Així acabava la intervenció del periodista Carles Bosch, convidat a la presentació del llibre. Però abans, el director del documental Balseros i membre de l’equip del programa 30 minuts de TV3 va anunciar que el programa de la cadena catalana està treballant en un reportatge sobre la situació actual del país balcànic que s’emetrà d’aquí uns mesos.

L’acte va acabar amb una altra presentació, en aquest cas, musical. La Laia Carrera, cantant i percussionista de Kumbes del Mambo i participant de les estades a Bòsnia, va oferir un petit tast de les cançons que s’inclouen en el disc Llàgrimes de Potocari. Set cançons inèdites amb lletres inspirades en l’experiència al país balcànic. I entre cançó i cançó, el testimoni de cooperants que recordaven vivències d’Srebrenica: “Aquest juliol, en el memorial de Potocari, vam col·laborar amb la tasca d’enterrar cossos. Era un dia plujós, de fet, quan vam arribar allà plovia; però durant l’estona de l’enterrament, va parar. I després, tot d’una, va tornar a ploure. Ara penso que el temps ens va picar l’ullet”. O experiències viscudes al camp de refugiats de Mihatovici: “Vam anar a portar roba a una família amb set fills. Vam entrar a la casa i allà hi havia els nens, però quan marxàvem una porta es va entreobrir i vam veure un altre fill, de quatre grapes, intentant sortir. No podia caminar i el tenien tancat a l’habitació. Per a la família ja era prou vergonyosa la situació en què es trobaven. Abans de marxar del camp de refugiats, ens vam trobar aquests nens jugant a fora. Dos dels germans portaven aquest altre en una mena de carretó i hi jugaven. Jugaven a tirar-lo a terra”.

Veu, música, imatges i textos per recordar els fets d’Srebrenica. Per evitar que es converteixin en víctimes de l’oblit.

Sobren les paraules.

Anna

pegatinas clandestinas

2007-10-17T17:17:00.000+02:00

http://elmejillonsuicida.blogspot.com/

los que no llegaron a ver las pegatinas en vivo, aquí están en la red

circulen!

olmo y pat

El sant sopar

2007-10-17T17:15:00.000+02:00

Nova proposta de sopar des de la Comissió de Festes. Entre uns i altres sembla que no ens entenem. Per tant, proposo dues dates. Esperem que aquestes siguin de més agrat. Digueu la vostra, envieu mails o el que vulgueu. Quan es decideixi una ja es farà un mail per la gent que no passa pel blog habitualment. Si no triomfa, algú haurà de prendre el relleu a l'actual coordinador.

Dia: dijous 8 o divendres 9 de novembre

Hora: 21.30h

Lloc: Bar Zuric, plaça Catalunya (per ser concrets sota el pal del metro si us plau!)

Comissió de festes, "festeigs" i altres esdeveniments

Castellano: www.internostrum.com

Mans a l'obra!

2007-10-16T00:48:00.000+02:00

Feia el cafè, tancada en un bar tot esquivant la gent i he obert el diari –ho acostumo fer poc, últimament...– per saber què passa al món (je! què ens diuen que passa, deia). I sense gairebé immutar-me m’he tornat a habituar a la pràctica de sempre: anar desglossant d’entre la lletra grossa històries fosques, trossos de vides i de països esquerdats per l’odi, mapes fragmentats i a punt de refer-se en noves fronteres, encara més surrealistes, alguns breus sobre els conflictes oblidats –que en diuen–, paraules al vent de poderosos plens d’odi (i de menys poderosos, també plens d’odi), mentides, més mentides... I he pensat que fa tot just dos mesos el cap em transportava a reflexions semblants, fruit del nostre viatge.

Avui Bòsnia segueix arraconada al pati del darrere dels diaris, la bòsnia ignorada i silenciada, no fos cas que algú gosés cridar ben fort que la responsabilitat d’allò passat hauria de traduir-se en accions presents...
I enlloc de Bòsnia la violència que ens expliquen en paper avui embolica com una aranya moltes altres terres: Txetxènia, Kosovo, Palestina, Iraq, Birmània, Colòmbia,... moltes i amb un odi similar. Massacres i crims sense responsables engarjolats.

I el diari ja em començava a pesar massa sobre les mans. De reüll hi he vist encara Euskadi, i les bombes, i la divisió entre les dues espanyes i l’odi històric i histèric que treu el cap entre les portades i pantalles dels diferents mitjans.

Heus ací el curs de la violència: tot es torna a replegar i res desapareix del tot. Com pot ser? No puc deixar de pensar en l’estat espanyol i en com malgrat els anys encara queda odi al moll de l’os de tanta gent (és impossible esborrar la imatge d’aquells franquistes celebrant la hispanidad i la ràbia que els regalimava dels ulls amb els braços amunt...) I, es clar, això em torna a portar a Bòsnia i en camí que està fent i que espero que no desemboqui en una pau hipotecada com la nostra.

Potser és veritat que superar significa assumir, no pas passar pàgina ni inundar l’experiència en l’oblit, però què ens cal per arribar a assumir paraules com guerra, o violació o genocidi? O simplement, què podem fer per suavitzar tot aquest odi nascut per crear més odi i que després de tants anys segueix passejant-se per Monjuïc?

Sense respostes recordo els consells d’alguna gent que diu que l’única possibilitat de fer menys dolorós el dany perpetrat sobre les víctimes (les de Bòsnia, i les de tants conflictes) és precisament la de no oblidar els supervivents. Pensar amb ells, escoltar-los i exigir investigacions, reparacions, captures dels culpables. Denunciar l’actitud d’immobilisme covard dels polítics (dels que no volen investigar els criminals, dels que no volen fer lleis de la memòria històrica dignes, dels que no volen deixar de vendre armament) i posar-nos a escriure sobre tot el camí que encara resta per fer.
Potser és el moment de descriure tot allò que vam veure, ara que allò que vam viure forma part inseparable de la nostra vida.

I que aquest bon poema ens posi mans a l’obra!

«Para el que dio la orden de agonía, pido castigo/ Para los que defendieron este crimen, pido castigo/ No quiero que me den la mano empapada de nuestra sangre, pido castigo/ No los quiero de embajadores, tampoco en sus casas tranquilos/ Los quiero ver aquí juzgados. En esta plaza, en este sitio/ Quiero castigo».

Pablo Neruda.

Doncs si algú s’anima a participar en els reports que hem engegat un petit equipo sobre el testimoni de la Haya que vam conèixer i que va sobreviure la matança dels serbis al poblat del costat d’Srevrenica (mmm... el nom no el vaig poder escriure...) i sobre els judicis pendents... digueu-ho, que ens posem mans a l’obra!!! De moment hem quedat diumenge 28 d’octubre!

salut! Alba.

Una mica tard...

2007-10-15T23:43:00.000+02:00

Serbia ofrece un millón de euros por la captura de Ratko Mladic
EFE - Belgrado - 13/10/2007

Serbia ofrece una recompensa de un millón de euros por informaciones que lleven a la captura del presunto criminal de guerra prófugo Ratko Mladic, según informaron ayer las autoridades del país. La detención del ex general serbobosnio acusado de genocidio es una de las condiciones para Serbia para firmar un Acuerdo de Estabilización y Asociación con la UE, el primer paso hacia la adhesión a los 27.

El encargado de cooperación con el Tribunal Penal Internacional para la antigua Yugoslavia, Rasim Ljajic, dijo que también se ofrecen recompensas de 250.000 euros para localizar a otros dos prófugos reclamados a Serbia, Stojan Zupljanin, un ex jefe policial serbobosnio, y Goran Hadzic, ex líder de los serbios de Croacia.

Según Ljajic, la decisión de ofrecer recompensas fue tomada el jueves pasado en una sesión del Consejo Nacional de Seguridad, un cuerpo de coordinación de las estructuras de seguridad y espionaje civil y militar, considerado crucial para la captura de los fugitivos inculpados, que fue formado a mediados del año.

Ljajic dejó la puerta abierta al pago por información que también conduzca a la detención de Radovan Karadzic, aunque oficialmente no puede, porque no es ciudadano serbio.

una petita pista

2007-10-14T23:06:00.000+02:00

no sé si és per falta de gent que entri.. per falta de motivació.. perquè passeu de la meva cara... però perquè no sigui per falta de pistes, us en donaré una de molt subtil... a veure qui ho pilla...

aps... la qüestió era que si a algú li sonava el cactus que està creixent a casa meva mostrat a la foto anterior...

joan (cactuser)

guaita!

2007-10-12T19:40:00.000+02:00

aaavere si a algú li sona això!!!!

bé, no concretament això, tan sols el cactus!

eeenga tots als sopaaaaaar!!!!

muak

joan

Tenemos Kvlar: la cena (2)

2007-10-12T09:14:00.000+02:00

La Comissió ha estat fent diverses enquestes pel tema dates pel proper sopar. Com que tothom ja està immers en la maleïda rutina, suposem que serà més complicat que la trobada sigui un èxit com l'anterior. Per tant, es fa una convocatòria a:

Dia: divendres 26 d'octubre
Hora: 21.30h
Lloc: Bar Zuric, plaça Catalunya (per ser concrets sota el pal del metro si us plau!)

Confirmeu la vostra assitència o dieu que no podeu posant comentaris en aquest missatge o enviant un mail al coordinador del sopar, el Gerard. Depenent de quants siguem es decidirà un lloc de sopar o un altre.

A partir de dilluns hi haurà més informació i nous projectes en aquest blog. Estigueu atents!

Comissió de festes, "festeigs" i altres esdeveniments

La Comisión ha estado realizando encuestas por el tema fechas de la próxima cena. Ya que todo el mundo está immerso en la maldita rutina, suponemos que será más complicado que el encuentro sea un éxito como el anterior. Por lo tanto, se hace una convocatoria:

Día: viernes 26 de octubre
Hora: 21.30 h
Lugar: Bar Zuric, plaza Catalunya (para ser más concretos, debajo del palo del metro por favor!)

Confirmad vuestra asistencia o decid que no podéis poniendo comentarios a este mensaje o mandando un mail al coordinador de la cena, Gerard. Dependiendo de cuántos seasmos se decidirá un sitio para cenar u otro.

A partir del lunes habrá más información y nuevos projectos en este blog. Estad atentos!

Comisión de fiestas, festejos y otros eventos

Homenatge a Srebrenica (dimecres 10 octubre)

2007-10-09T15:15:00.000+02:00

"Homenatge a Srebrenica"En la presentació del llibre Hi intervendran: Andreu Felip, Director de l'ACCD.Pere Vilanova,Catedràtic de Ciències Polítiques de la UB.Slobodan Minic, Periodista."Llàgrimes de Potocari"Amb la prsentació del disc concert en directe de: Veu:Laia Carrera, Violoncel: Pep Cots, Guitarra: Oriol Guillén, Piano i veus: Elena Montané, Veus: Ona Pla, Pau Font, Joan Dausà.
Organiza: TRENKALÒS
Horario: 20h
Dirección: Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Barcelona
Web: http://www.trenkalos.org/
Tlf: 657 94 85 74 E-mail: infogep@hotmail.com

Si algu hi estar interesat en anar que ho digui per aqui, que jo potser trobo un huequillo!!
Salut companys! Borja

12 anys després!

2007-10-07T21:00:00.000+02:00

Srebrenica llora de nuevo a los muertos en el genocidio

MIREIA RODRÍGUEZ MARÍN SREBRENICA

"La gente se sentía muy segura en Srbrenica, pensaba que allí no les pasaría nada-" Un hombre corpulento, de facciones duras, piel curtida y mirada perdida. Samed Begovic, devora un cigarrillo tras otro cuando recuerda lo que ocurrió. El 11 de julio las fuerzas serbobosnias entraron en Srebrenica, una pequeña zona del norte de Bosnia Herzegovina que había sido declarada protegida por la ONU en 1993.Los cascos azules holandeses no pudieron impedir la entrada de los hombres de Mladic en la ciudad, en la que entonces habitaban unas 30.000 personas. Esto fue el inicio de un genocidio, el mayor genocidio en Europa cometido después de la segunda guerra mundial. "Yo me salvé de milagro, mi padre y mis hermanos no sobrevivieron-" Samed pedía algo para los nervios a un médico. Ayer a las 5.30 horas de la mañana viajaba en un autobús repleto de gente hacía el memorial que tuvo lugar en Potocari.El primero en llorar fue el cielo. La lluvia añadió más dificultades y tristeza a las familias que, 12 años después, podían enterrar a algunos de sus muertos durante la cruel limpieza étnica. Alrededor de 30.000 personas recordaron el genocidio y enterraron los 465 cuerpos que fueron identificados durante este año. De los 8.000 bosnio-musulmanes asesinados por las fuerzas de Mladic no han sido enterrados todavía ni la mitad de ellos. Después de la exculpación de Serbia por el Tribunal de La Haya, los principales criminales de guerra, Ratko Mladic y Radovan Karadzic siguen prófugos. Todavía no han sido encarcelados.

REZO MUSULMÁN Autoridades políticas y judiciales, como la fiscal del Tribunal Penal Internacional para la antigua Yugoslavia, Carla del Ponte, y el copresidente bosnio, Haris Silajzic intervinieron en la ceremonia justo antes de que se iniciaran los rezos musulmanes encabezados por Mustafá Ceric. Cerca de 2.000 policías de la República Srpska, además de los equipos de de la policía de la misión europea (EUFOR), se encargaron de la seguridad alrededor del centro.Los cadáveres fueron trasladados el pasado lunes desde Sarajevo a Srebrenica. Los camiones que transportaban los cuerpos dejaron atrás la famosa biblioteca, el mercado (también famoso por el obús lanzado por las fuerzas serbobosnias el 28 de agosto de 1995), y pasaron por los pueblos de Pale, Sokolac y Vlasenica hasta llegar a su destino. Allí, en Potocari, formaron una vez más un mar de ataúdes verdes. El verde del islam, el verde de Bosnia.

El Periódico, 12 de juliol 2007

Foc a Bacevici!

2007-10-05T16:51:00.000+02:00

"Apagant la postguerra"- És una de les 40 fotografies de l'exposició "Dones" organitzada per CCOO del Barcelonès al Centre Cultural Barradas, a l'Hospitalet de Llobregat (Rambla Just Oliveras, 56).

Gerard (www.fotolog.com/carpe_cine)

Des de l'altra banda (2)

2007-10-02T23:20:00.000+02:00

Un homenatge a la Cris i el Julio. Al Julio i la Cris. I, per suposat, a la seva furgoneta. Des de la nostra banda ho veiem com ells, com vosaltres. Gràcies pel caliu i pels somriures!

Gerard (www.fotolog.com/carpe_cine)

pd. Per cert, Cris, aquesta foto la va fer el Julio! Ho negues?

Retratos del alma

2007-10-02T18:48:00.000+02:00

Hola a todos/as… Me ha costado un poquito pero al fin me animo a escribir. Estoy un poco nerviosa porque me gustaría deciros un montón de cosas y todas se amontonan para dejarme decir solamente que Julio y yo os seguimos llevando en el corazón y que nos reconfortan mucho las palabras, las complicidades, la simpatía, los guiños, las verdades crudas y los sentimientos que nos vais regalando entre todos.

Os dejo algunas de las imágenes que habéis dejado en mi cámara. Soy una fotógrafa pésima… pero ahí estáis (los que salís y los que no).

Comparto con vosotros la dificultad de explicar lo que ha sido el viaje a Bosnia. Aunque nosotros lo vivimos algo distinto, ha dejado una huella indeleble y una parte importante de esa huella sois vosotros y vuestra enorme calidez. Eso ha permitido compensar momentos tan terribles como los que vivimos en Sbrenika … y nos permite también añadir en la mochila de nuestra vida el recuerdo de unas cuantas sonrisas (y muchas risas) que siempre hacen tanta falta…

Ya me enrollé demasiado pero aprovecho que escribo y os comento que el 26 de noviembre, en Caja Madrid (Barcelona, Pl. Catalunya, 4), a las 19:30 h., se exhibe el documental “Retratos del alma”, que cuenta el encuentro entre la fotoperiodista Sandra Balcells y los protagonistas de las fotografías que hizo durante el conflicto de los Balcanes. Se trata de una serie de documentales en el marco de la exposición Latidos de un mundo convulso…

Y como algunos me dijisteis que os tuviera informados, deciros que ya tengo web (www.shambala-events.org) y que el domingo, 7 de octubre, estáis invitados (sin ningún compromiso) a la primera fiesta popular que organizamos (plaza de la Concordia del barrio de Les Corts de Barcelona, entre 12 y 15 h.). Bosnia y vosotros me disteis suerte, allí recibí la noticia de que me encargaban esta fiesta…

Un beso enorme. Cris

Don't forget i KVLAR a Btv!

2007-10-02T16:19:00.000+02:00

El passat diumenge al vespre, al programa DOC'S de Btv, es va presentar el documental "Don't forget" realitzat per Mola TV i KVLAR fotoperiodistes. Es tracta del primer dels vídeos que vam veure en les jornades de formació sobre Bòsnia del passat juliol. En ell tres dones ens expliquen la seva experiència com a treballadores a Mostar. Les tres obliden que pertanyen a ètnies diferents per aconseguir posar-nos la pell de gallina.

Després de veure el documental es va entrevistar a una de les realitzadores i a Roger Casajoana, cap de la nostra expedició i persona que ens facilitava cada dia l'esmorzar. Des d'aquí un record als KVLAR i bona feina a Btv per difondre experiències com la nostra! Endavant!

Gerard (www.fotolog.com/carpe_cine)

Viena: última parada

2007-09-30T19:07:00.000+02:00

VIENA VIENA VIENA VIENA VIENA VIENA

No recordeu aquesta magnificent catedral que vam contemplar durant el viatge? Sí, és la catedral de Viena. No us espanteu, no m'he trastocat. Només els welcomers que vam patir avaries durant el viatge vam tenir l'oportunitat d'arrodonir el viatge amb sorpreses com aquesta...
Abans d'agafar un avió rumb a Barcelona.

Però tirem enrere...fem una mica de memòria. La furgoneta del Dani i l'Èrika va viure grans moments abans de començar a fallar. Mireu quines cares de felicitat, quins instants irrepetibles (bona música, esclats de llums, ànimes entre melancòliques i felices..és fàcil que els moments fossin especials).

Una història d'amor entre un ésser fúcsia extremadament simpàtic i un Marc pletòric.

L'Èrika reflexiva...el Dani pensatiu...i la resta al darrere, deixant-nos portar com nadons en el millor dels cotxets croats. Trepitjàvem Croàcia.

Quin nadó més ben parit! !

(Bé, la foto del Dani no correspon al moment descrit per la narradora...deixeu-me manipular una mica. La resta és tot verídic. (visca el periodisme i la moral!;O)

En què pensaven l'Èrika, el Dani?
Les imatges us ho diran. Heu de saber, encara que en dir-vos-ho em tiri pedres a la teulada, que fins fa dues hores encara tenia les ungles pintades del mateix color que me les van estampar els nens de l'ospici (tinc testimonis que ho poden corroborar). Era un record. De fet, el motiu principal d'aquest retard inesperat ha estat causat per la manca d'acetona en la meva vida.

Jugareee oh oh....Pintaare oh oh...L'únic error que vam cometre va ser aprofitar les llaunes de paté que ens havien ofert els postgrau i oferir-les als nens...Alguns es van tallar.

La Velma ensenya alguna cosa sorprenent a l'Èrika. Què devia ser?

L'Uri no ho acaba de veure clar...està manipulant tot enfeinat una càmera, no?
Encara estic desitjant veure les fotos que vam poder fer aquell matí. Hem d'aconseguir aquests negatiusss!!!

Els flashbacks però, també s'acaben.

L'aturada de la Transporter dins d'un túnel, acompanyada de vehicles croats, italians, bosnians...i catalans (no perdem de vista la Transporter-Dobro, que anava uns quilòmetres més enrere). Però els neguits es van esvair en veure que tan sols era una retenció, potser una operació tornada...Potser....

Digues Mesas? Sí, sóc el Dani. Com ho porteu? Que heu aconseguit líquid refrigerant? Demaneu-lo als qui passin. Diu el mecànic de la Laura que es pot posar aigua al dipòsit en lloc de líquid fosforito? No ho sé...Què? Som dins un túnel.

(Mentrestant, els nadons parlàvem de temes transcendentals: "La cançó "No woman, no cry..." què vol dir? Jo crec que en realitat té aquest sentit: Si no hi ha dones, tranquil, que així no ploraràs.)

FINS QUE LA LLUM VA COMENÇAR A DEIXAR-NOS. Figures desdibuixades, fins i tot dalinianes. Algú demanava oli emmig de l'autopista i coneixia guiris que també ho feien. Una altra es tapava amb un sac de dormir "Yupi". No perdíem l'humor. O sí.

Què li passa a la Transporter?

Digui? Racc? Ruccss!! Riiiiiiing? Collons! Si home, de què van? Va, paciència.

Finalment, després d'unes 15 trucades repartides entre la nit i matinada (gràcies Alba) i el matí següent, el CatcRacc (com l'anomena el Mesas) va repatriar part de l'expedició. La famosa assegurança no va respondre tan bé com esperàvem amb la Transporter, però.

VOL VOL VOL VOL VOL VOL VOL VOL VOL VOL VOL VOL VOL VOL VOL VOL VOL VOL

Zagreb-Viena
Els vienesos, estranyats, no entenien per què fotografiàvem instants com aquests:

La bandera de l'Iraq, al costat d'un edifici vienès.

A favor de la població civil de l'Iraq, de Palestina, del Líban...i de tantes d'altres.

Una caminada express per fer temps i acomiadar-nos dels companys i companyes que ens han aguantat, gaudit, patit i fins i tot estimat (una miqueta, tampoc ens passéssim);)

A reveureeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!

(Per si no ho heu apreciat, jo també apareixo en la imatge, sóc la cornuda)

Si aixeco el cap, distingeixo un avió minúscul, indiferent.
Si l'abaixo, només hi intueixo terra fosca, inerta.
Per sort, si em giro, descobreixo el perfil de l'Alba, plàcid.
Si acluco els ulls, puc somiar-vos.
I somio. Somio amb tots vosaltres.

Un petonàs! Mar

PD: Ja que som del ram....Us avanço que aquest resum tardà del retorn d'una part del Welcome es completarà en els pròxims dies amb fragments del viatge bosnià pròpiament dit (perquè això només ha estat el retorn!!).
DOS PETITS REGALS PER FER-VOS OBRIR GANA: un de fotogràfic i l'altre només gràfic, que segur que sonarà als welcomers que vam compartir les nits a Sbrenitka.

Poema dadà elaborat la matinada del 3 al 4 d’agost del 2007 a Sbrenitka, a la república Svrska de Bòsnia i Herzegovina pels següents aprenents de poeta o poetessa: Alba, Laura, Dani, Èrika, Mesas, Xino, Hugo, Andreu, Joan, Mar...

2.

Lo ambiguo muy a menudo me aburre bajo el puente de Mostar, por donde había pasado el señor Ambiguo, un hijo de puta que mató un pajarito,
lo agarró entre sus dedos para hundirlo hasta el fondo, es la palabra que me importa, porque es en el fondo del mundo donde existe todo,
Todo lo que un gris hombre busca al cruzar una calle, tropecé con una mierda verde, fruto de un puré de aguacates demasiado espeso y luminoso, y bochornoso como el puto verano,
Se me arruga la cara como el ano, esa útil parte del cuerpo humano con una básica función vital.
Vital, coma, la vida es un pene en forma erecta a punto de soltar la leche en primer plano, pero más que todo tu culo recuerdo

2.

Lo ambiguo muy a menudo me aburre bajo el puente de Mostar, por donde había pasado el señor Ambiguo, un hijo de puta que mató un pajarito,
lo agarró entre sus dedos para hundirlo hasta el fondo, es la palabra que me importa, porque es en el fondo del mundo donde existe todo,
Todo lo que un gris hombre busca al cruzar una calle, tropecé con una mierda verde, fruto de un puré de aguacates demasiado espeso y luminoso, y bochornoso como el puto verano,
Se me arruga la cara como el ano, esa útil parte del cuerpo humano con una básica función vital.
Vital, coma, la vida es un pene en forma erecta a punto de soltar la leche en primer plano, pero más que todo tu culo recuerdo

Próximo evento

2007-09-29T15:21:00.000+02:00

La Comisión de Fiestas, Festejos y otros eventos está empezando a trabajar en el próximo encuentro previsto para el mes de ocubre. Se necesitan voluntarios para colaborar con el humilde coordinador de la misma y organizar un evento como Dios manda.

Quién pueda dar un poco de su tiempo que deje un comentario (firmado!) y la comisión ya se pondrá en contacto con él o ella.

Muchas gracias y hasta pronto!

Comisión de Fiestas, Festejos y otros eventos

seguint la tònica...

2007-09-27T20:45:00.000+02:00

espero que la canalla miri cada cop menys cap als campanars i minarets per veure més enllà, cap al cel... i deixar-se d'hosties!!

joan

Life's good?

2007-09-24T14:49:00.001+02:00

Mentre el reflex de la religió sigui present a tot arreu, la "life" no podrà ser "good".

gerard (www.fotolog.com/carpe_cine)

2007-09-21T13:43:00.000+02:00

Bueno,bueno,bueno... No sé si os acordaréis de mi, espero k sí. La cuestión es k no soy muy amante de las nuevas tecnologías y debo decir que me ha costado mucho decidirme a escribir. Desde el primer día que llegué he mirado cada día el blog con nocturnidad y alevosía. Quería saber todo lo que decíais, sentíais y escribíais. Ha sido magnífico poder saber que existe gente como tú en el mundo, con las mismas ambiciones, inquietudes y preocupada por lo mismos aspectos de la vida. Tal y como dijo Andrea -me encantó tu escrito- despues de la experiencia de un viaje como el que hicimos, me siento más fuerte que nunca para seguir luchando. No estamos solos, somos muchos.
Bosnia fue genial y vosotros tambien lo fuisteis. Una experiencia inolvidable y enriquecedora que, como algunos de vosotros también habéis apuntado, nos hizo ver el otro lado de las cosas. La verdad es que me cuesta un poco expresar en público (aunque sea por el blog) las sensaciones y sentimientos que se me vienen a la cabeza. Plasmar en negro sobre blanco aquello que pienso y publicarlo, es difícil para mí, aunque prometo que en otra entrada lo haré y me tiraré a la piscina, tal y como habéis hecho muchos de vosotros. Por vuestra valentía, vuestro coraje, fuerza, alegría, compañerismo,... por ser como sois os admiro a cada uno de vosotros y os digo, y no me equivoco, que sois cojonudos.

Por otro lado, y dejando la sensiblería para la próxima entrada, también quiero agradeceros la sorpresa fantástica que fue veros en la fiesta de mi pueblo. Fue la bomba, no me lo creía, tal y como pudisteis apreciar. La cosa es que me hubiera encantado disfrutar más de vosotros, pero las circunstancias hicieron que no pudiera hacerlo tanto como me hubiese gustado.
Por último y aprovechando la situación, me gustaría reclamar a la comisión de fiestas la preparación de una nueva cena para los próximos días, ya que no pude asistir a la primera. Ahí lo dejo como sugerencia y espero que alguien me haga caso.

El hombre invisible,
Uri

supertraductora Amela

2007-09-21T00:44:00.000+02:00

Com si no tingués poca feina i hores de son per complir, m'he distret una estona a fent el que no sé on ni amb qui vaig dir que hauríem de fer.

I com que lo prometido es deuda...

Desde el bon humor i el carinyo, doncs a pesar de tot se li agafava carinyu a la xiqueta, aquesta burrada dedicada a ella (que ja m'agradaria veure'ns al seu lloc), als que vam sentir en la pròpia pell la comunicació amb interferències i als que en alguna d'aquestes ocasions ens van prendre per babaus, raros, inútils, absurds... a l'escoltar el que suposadament dèiem :)

una abraçada per l'Amela!

joan.

LLAMADA A TODAS LAS UNIDADES WELCOME!!!!

2007-09-19T18:21:00.000+02:00

Buenas compañeros. Soy Alba.

Ya sé que no me digno a escribir demasiado por estos lares, pero cuando lo hago, como ahora, es para anunciar un posible bombazo y algunos dineritos. Veréis, trabajo en la revista Calle 20 (cultura urbana, innovadorcilla) y me han dicho que si les mando fotos buenas de bosnia (estéticas, bien resueltas; fotones, vamos) se podría hacer un repor de la experiencia. La verdad es que la revista no se caracteriza precisamente por los reportajes sociales, así que el tema ya sería en plan idas de olla y reflexiones, cosa que se nos da muy bien. Yo sigo encargándome del servicio de prensa de Kevlar, por lo que yo conseguiría un puntito y además velaría por vuestros pagos en caso de vuestras fotos saliesen publicadas (I promise por la Virgen del Socorro). Per certo, las fotos tienen que ser sugerentes más que explícitas, que es una revista moderniki, así que si tenéis fotos de esas que quedan chulísimas de alguien mientras se lavaba los dientes, valen, y por supuesto, si tienen contenido social y además un enfoque chulo, pues mejor.

Así que, con ojitos cerrados por el jiñe, os digo que desde YA me podéis mandar al mail vuestras mejores fotos (no más de 3, pleaseeee): albafree2000@hotmail.com

También somos responsables de lo que vemos (recuperemos la reflexión!)

2007-09-18T17:47:00.000+02:00

Supongamos que un hombre se ahoga en el mar a unos metros de usted y que usted no puede hacer nada por él, aparte de filmarle con la cámara digital que lleva en el bolsillo. ¿Qué haría? Quizá en un primer impulso de orden capitalista sacara la máquina y apretara el botón. Pero tal vez a los pocos segundos de rodaje una autocensura de corte socialista le obligara a desistir. Durante esos instantes de duda, mientras el ahogado chapotea ante sus ojos, por su cabeza de usted pasarán los telediarios de las 9 de la noche y los lugares de Internet donde triunfan los vídeos de ahorcamientos, entre otras escatologías de moda. Notoriedad y dinero, en fin.

Después de todo, se dirá usted en voz baja, a este hombre qué más le da que se le filme o no. Está también la coartada científica del documento, porque esto, en última instancia, es un documento. La gente tiene derecho a saber qué ocurrió aquí, etcétera. Total, que al cabo de unos instantes, tanto si es capitalista como socialista, filma la escena por si acaso como el que cree en Dios por si acaso. ¿Se acuerdan ustedes de aquel fotógrafo que sacó a una niña a punto de ser devorada por un buitre? Se suicidó el pobre tras recibir el Pulitzer, al comprender que, como decía el otro, también somos responsables de lo que vemos.

Juan José Millás (25.8.07)

Una de les nits de pivos parlàvem sobre aquest cas. Sobre la nostra responsabilitat. Sobre els nostres límits. Va ser una xerrada maca que em va demostrar que no només anàvem a fer fotos i a conèixer el país. També podíem reflexionar i així va ser.

Gràcies per aquelles nits!

gerard (www.fotolog.com/carpe_cine)

2007-09-15T18:53:00.000+02:00

La honte

Cara a cara con la locura, frente al miedo

unas lágrimas surcaban el rostro, escapando,

entre las tumbas no había nada, no había ruido,

no había temor y sin embargo, dolor.

Una pizca de tierra en el vaso de cristal

impide que salga despedido hacía el suelo

el viento de Mostar sacude el polvo de los pies

una atisbo de esperanza asoma entre las nubes.

Imágenes que no se borran, que atormentan

experiencia suicida de ver el dolor en persona

sin ni siquiera comprender el pasado

presente de un oscuro futuro.

Manos curtidas, rostros curtidos, cuerpos maltratados
los huertos pueblan las casas y las hortalizas las mesas
la gente no llora, pero si les preguntas... si les preguntas lloran
¡que estupidez pensar que no lloran!

Los asesinos siguen durmiendo mientras,

tranquilos y con la conciencia limpia

pero es necesario preguntarse

si no tienen nauseas de su reflejo en el espejo.

Yaser

SETEM ONG

2007-09-15T00:26:00.000+02:00

Hola compis, vereis sobre junio, decidi q me iva apuntar alguna ong, o algo de voluntariado, despues de buscar me encontre esta ong setem, deje mis datos y despues de un tiempo sabia q en octubre comenzarian los cursos, de formacion asiq llame y dijeron q estaba el plazo de inscripcion, asiq ya sabeis adonde me voy apuntar, pero el echo, esq me di cuenta, q tambien la teneis en cataluña, asiq aqui os la dejo por si alguno le interesa el tema o tiene tiempo. echadle un vistazo cuando podais y me decis si sabeis algo de esta gente,o alguien haya estado con ellos, aver q tal funcionan.

http://www.setem.cat/delegaciones/catalunya/index.php

un besazo
ya me contareis, el plazo es hasta primeros de octubre, aqui en granada solo disponen de 50 plazas.

L'Èrika a la tv??

2007-09-12T22:49:00.000+02:00

Avís a tots i totes les welcomes! Dijous a TV3 comença un nou programa titulat "Un lloc per viure", sobre els problemes de trobar pis i tal. Una de les seccions està dedicada a gent que viu en llocs "estranys" o diferents. I un dels testimonis és l'Èrika. Suposo que sortirà en el programa de demà però no puc assegurar res.

Jo no ho podré veure així que ja fareu la crònica (estic a Menorca!!!)!

gerard (www.fotolog.com/carpe_cine)

Un mes... i tot segueix igual

2007-09-11T23:45:00.000+02:00

Ja fa un mes que vaig arribar. Que vam arribar. Entre dies perduts d'agost i altres d'aprofitats al màxim, el temps passa. Les vacances comencen a quedar enrere. I el vent de Mostar, i tot allò que no va ser capaç d'endur-se, segueix acompanyant-me en el dia a dia. "I potser és millor així", penso a vegades. Però en altres ocasions se'm fa una muntanya, i torno a sentir els ulls humits quan explico el viatge. Quan ensenyo les fotos. Quan recordo entrevistes. Quan penso en tot allò.

I no és fàcil. Però quan veus que encomanes la tristesa a tothom a qui expliques el que creuen que va ser un viatge turístic per un país del tercer món, dius prou. I t'ho dius ben fort perquè només desitges que aquest viatge no s'hagués produït mai, per la senzilla raó que aquesta guerra no hagués existit.

I tornes a explicar tot el que vam viure. I veus que el silenci cada cop és més sepulcral. I és igual si ho expliques al pare, al grup d'amics o als companys de feina. Tothom es queda mut, i t'entén. O almenys en fa cara. Perquè és difícil que pugui arribar a comprendre coses que possiblement no entenc ni jo. Però sé que les fotos, les meves paraules, tenen prou força com per acostar-los (per poc que sigui) en aquest país.

I sí, la vida segueix. Però no de la mateixa manera. Perquè jo no miro el món amb els mateixos ulls. Perquè la gent no m'observa amb la mateixa mirada. A alguns (pobres!!) els fa pena el que vaig viure, i potser desitjarien que no hi hagués estat mai. Altres m'intenten "ajudar", quan tots sabem que és bastant impossible. També hi ha qui plora al teu costat, i li hagués agradat ser amb tu en aquesta aventura. Però no per fer-te costat (que potser també) sinó per sentir a la seva pell qualsevol cosa que s'assembli una mica al que expliques.

Però jo em quedo amb els que no diuen res. Els que comparteixen el silenci profund que acompanya cada fotografia. Els que senten l'alenada d'aire que agafes per intentar ser valent i comentar què feiem en aquells moment. Jo em quedo amb els que sense dir un sol mot m'han fet feliç, m'han ensenyat que tot el que he fet ha valgut la pena.

Com el Nezzo. Que sense parlar una sola paraula d'idiomes que jo conegui va aconseguir posar-me la pell de gallina. Que sense compartir una llengua comuna em va explicar com patir la guerra, com li queda metralla al cos i com viu la seva vaca. Que només amb uns dibuixos fets de pressa i corrents va arribar-me al cor. Només això. Uns dibuixos i quatre gestos. I sobretot molts somriures. Perquè el somriure, com el silenci, és el llenguatge universal.

Gerard (www.fotolog.com/carpe_cine)

Botiga de souvenirs a la sortida del cementiri de Potocari

2007-09-10T00:44:00.000+02:00

Effrayant como dirían los franceses. Escabroso diría yo.

Bueno com veieu estic molt enfeinat aquest cap de setmana.

Un petó a tothom.

Yaser

Grobje

2007-09-09T17:06:00.000+02:00

Aquí teniu una mostra de les moltes tombes que vam visitar l'Hugo, el Marc l'Ivan i jo.

En serbo-croat Grobje vol dir cementiri.

Els cementiris que vam visitar eren ortodoxos, cirsitians i musulmans. El cementiri musulmà s'anomena harem.

Recuerdos que van y vienen

2007-09-08T13:56:00.000+02:00

A través de los días viaja el recuerdo de la suave brisa de Mostar, el cálido sol sobre las furgonetas y la dulce mirada de un grupo de periodistas. Un recuerdo que a modo de raíz se clava al suelo, como las ramas de un árbol se abre y de cada brazo nacen miles de olores vestidos de imágenes que se funden y confunden, que se deshacen unas de otras para volver a juntarse y después perderse en la pantalla y reaparecer en forma de pedazos de un puzzle de mil caras con mil abrazos, repletos de sonrisas con sus respectivas risas, emociones contenidas en una frasco de papel, transparencia de la fragilidad del alma humana, equilibrios entre miles de tumbas llenas de historias que nunca conoceremos, vacías de razón, asfalto que derrite los caminos, que se confunden en un ir y venir de abrazos. El sol, el viento, el calor y el sudor y de pronto la playa como un oasis en medio de la locura.

El llanto de las paredes, la fábrica, la maldita fábrica, cada uno de los rostros de todos ellos, de todas ellas, el mal tiempo, la falta de sol, la falta de aire, la falta de espacio, la falta comprensión, la locura agarrada a la esperanza ahogando el futuro en una asfixiante bruma del pasado, el dolor y el llanto de aquél día gris. Un abrazo agradecido.

Entrevistas, fotografías, caminos y caminares, el puente y las pivos y tantas pivas, los eslavos, musulmanes, serbios, serbo-croatas, croatas, croato-bosnios, bosnio-serbios, bosnia, herzegovina, serbia, croacia, maya, amela, ivro, nezzo, iso, rakia, cocido, frankfurts, uvas, sandía. Las avispas.

El hospicio, los pobres niños que juegan a la guerra por aburrimiento de un verano que nos les aporta nada y la bombilla se enciende, Erika, Dani y los niños, las pistolas y las cámaras. Un rabo de nube que se crece con una gotita de esperanza al ver la alegría brillar en los ojos infantiles a través de una cámara.

La "furgo" verde de Julio y Cristina, Julio y Cristina, más asfalto, la música y los bailes y más risas con sus sonrisas, la lluvia y siempre el sol. Y aún el sol, el asfalto y kilómetros de amistad, la esperanza de mañana, "bon dia", "bona nit", chuco ushi katastrofa, dovro, hvala!, todos los caminos de Mostar, la paz en medio de una guerra invisible.

Este recuerdo no para, sigue abriéndose y cerrándose y se agarra a mis pasos con sólida convicción de lo que un día se grabó en mi retina y ya nunca se borrará. Las ramas se mueven con el viento y se agita el recuerdo, esta vivo y vivo seguirá, lo riego todos los días con una buena dosis de amor y amistad, pero sobre todo esperanza, porqué yo nunca la perdí y creo que no quisiera nunca perderla. La esperanza es un jarrón frágil de cristal que si no se llena poco a poco, el viento se lo lleva, lo tira al suelo, lo hace añicos, así que parad un momento, dejad lo que estéis haciendo y cerrad los ojos. Mirad el jarrón, echadle una pizca de arena para que el viento no pueda con él.

…entre medio de las hojas del árbol pongo las caras de todos y todas porqué que sería de este recuerdo sin vosotr@s.

Yaser

Kevlar responde

2007-09-07T22:06:00.000+02:00

Güeneees

Bé, doncs tal com demanàveu (gerard, com a mínim), aquí esta la resolució del tema "factura de telefon". Ras i curt, la mateixa tarda del dia en que vaig penjar la carta aquí al blog, i sense haver-la enviat a Kevlar, l'Albert Cusidó em va trucar per demanar-me el numero de compte i fer efectiu l'ingrés, el qual va arribar abans de que acabés el dia. Pim pam pum. Tema satisfactòriament resolt :)

fins pronteeee

joan

2007-09-06T15:27:00.000+02:00

hola gente!!

aqui van unas foticos que me dijisteis que os gustaron...

ya ire colgando más, a medida que vaya escaneando

que lo de los formatos no está hecho xa mi!

Gerard, eres el jefe!

por cierto, tu foto me la he apropiao

que no fue idea mia!

Un besote a todoss!!

Andrea

L'AMOR s'alça amb la copa!

2007-09-06T10:35:00.000+02:00

Bon dia! Us adjunto un parell de fotografies del partit que vaig anar a veure del Sarajevo FK. Com ja us vaig explicar va ser una experiència molt enriquidora: entre d'altres coses, i valorant-ho en fred, crec que va ser realment molt gratificant poder-te relacionar amb una persona bòsnia sense que hi aparagués el terme guerra entre mig. És també d'especial interés el preu de l'entrada, : 5 euros (i això tinguent en compte que era el partit més important de la seva història!!)

Però el més sorprenent va ser que vaig descobrir un nou equip de futbol (i no és el Sarajevo), al final el descobrireu. Ja de camí a l'estadi, bé, concretament roçant les instal·lacions, hi ha un cementiri de dimensions considerables. Era molt xocant veure la gent de les tres nacionalitats (això és el que tinc entés segons informacions dels propis fans), guarnides homogeneament (amb els colors vermells del Sarajevo) caminant amb pas ferm i alegre cap a la mateixa direcció: Asim Ferhatović Hase (l'estadi) i deixant de banda, a l'esquerre, el cementiri. M'hi vaig fixar, i de tota la marabunta de gent vaig ser l'únic en aturar-me, observar i comparar el camí de l'esquerra on el silenci, el blanc i el dolor eren els protagonistes, i el nostre, on el vermell i l'alegria eren els dominants, només separats per una tanca verda. Potser, ho així ho espero jo, aquella imatge representen la mort i la vida, el passat i el futur. Un passat com tots sabem marcat per l'odi i el dolor, però que en aquell partit del 8 d'agost va perdre per golejada davant del futur.
Llàstima que a tots els partits del món molts cops surt l'odi vencedor.

Però nosaltres podem vestir-nos de curt i jugar en l'equip de l'amor.
Jo des d'aquell 8 d'agost formo part d'aquest equip, i procuro entrenar-me diariament.
Us desitjo una bona temporada a tohom, i no us oblideu, l'important és ser regular! Borja

Teníamos KVLAR y hicimos una cena

2007-09-05T23:27:00.000+02:00

Ya hace unos días que celebramos el reencuentro de los welcomes en Barcelona. La noche se presentaba interesante ya que gran parte de la expedición había confirmado su asistencia. 17 personas! Aunque no todas llegaron puntuales (de hecho hasta pasada la media hora no éramos más de cinco) el ambiente se iba preparando para vivir una velada muy interesante.

La cena fue en un local de una conocida cadena de self service (al menos en la ciudad condal) y allí hubo el primer cambio de impresiones postviaje, y también un tímido intercambio de fotos. Sólo unos pocos, concretamente dos personas, se atrevieron a compartir sus obras de arte. El resto, por vergüenza, holgazanería u otro sentimiento similar, no lo creyó oportuno. Entre risas y aplausos, hecho que provocó las miradas furtivas del resto de la sala, el grupo recibía a dos de los últimos integrantes que se esperaban. Llegaban de todas partes de Cataluña!

Minutos después se decidió ir a tomar unas copichuelas para hacer tiempo, mientras aparecía la última persona confirmada. Más risas (ahora no era la felicidad del reencuentro, que también, sinó que el alcohol hacía su efecto). Rememoramos instantes ya lejanos pero no por eso menos presentes, y decidimos viajar hasta Granollers, a una media hora de Barcelona, para dar una sorpresa a 4 de los que no se habían dignado a venir. (Tranquilos en próximas cenas haremos lo propio con Vigo, Granada y Madrid).

Granollers es el feudo por excelencia de gran parte del welcome (y por lo visto también de la fiesta, porque cágate lorito!!!). Así que sin perder ni un minuto (aunque lo que casi perdemos es el bus) nos fuimos para allí. La sorpresa fue mayúscula y Oriol, Mesas, Erica y Dani no cabían en su asombro. Des de aquí un recuerdo para los "granollersienses" que sí vinieron a la cena (Chino y María, y Anna de adopción!) porque la disyuntiva era difícil de solucionar.

"¿Me esperáis un momento? Voy a hacer pipí." fue la frase más escuchada en una noche en que el alcohol, la música y las ganas de fiesta se vieron sucumbidas por los continuos paseos sin rumbo fijo que hicimos por la localidad. "Nema problema" que diría aquél. Fuimos felices, muy felices por volver a estar juntos de nuevo.

Y la vuelta a casa ya es más difícil de contar porque fuimos marchando poco a poco, del mismo modo en que entramos en nuestras vidas, sin darnos cuenta. Ahora, la resaca ya está más que superada y los welcomes viven felices, sin saber que pronto la comisión organizará más fiestas. Esperemos que sean tan exitosas como ésta.

Comisión de fiestas, festejos y otros eventos

(Fotos: Andrea Nicolás)

Más fotos

2007-09-05T16:56:00.000+02:00

Hola amigos y amigas de bosnia.

Como todos ya me conoceis soy un tio parco en palabras, asi que en esta segunda entrega solo habra fotos. Es broma, la verdad es que estoy en el curro y no queda muy bien delante de tú boss, escribir en un blog.

Me alegro de haberos conocido a todos, escepto a Maria la de Tremp y al Yaser. Ya os contaré pero es gente rara. JAJAJAJAJAJA. (Las risas son de mentira pero queda bien).

Besos.

Caminad por la sombra.

joder avui estic entrador...

2007-09-05T13:05:00.001+02:00

Dobro a una platja de Desenzano del Garda!

Aquí us deixo la carta que enviaré en breu a kvlar pel tema de la factura del mòbil amb les trucades al RACC, a veure que us sembla... faig bé, no? (a quí em digui que no, li envio la factura a ell)

Aquí os dejo (i no traduzco, lo siento, que es muy larga) la carta que enviaré en breve a kevlar por el tema de la factura del mòbil con las llamadas al RACC, a ver que os parece... hago bien, no? (al que diga que no, le envio la factura)

Hola Kvlars!

Sóc en Joan Vxxxxxxxx Axxxxxxx i vaig participar al Welcome to Sarajevo de l’agost.

Us escric perquè “tenemos Keblar”:
Com bé sabeu, alguns welcoms vam arribar una mica més tard del que teniem planejat degut als problemes mecànics que ens van donar algunes furgonetes. En el meu cas, que de tornada vaig anar amb la de l’Albert Mesas, vaig posar el peu a casa a les dues de la matinada de la nit del 14 al 15 d’agost, tres dies més tard del previst. Aquest fet, a part de donar-me grates experiencies personals, va fer augmentar el pressupost que tenia pel viatge, ja que, com bé ens deieu, el menjar i la beguda de les seixanta hores aproximades d’anada i tornada ens l’haviem de costejar nosaltres directament, però en cap cas contava en que el viatge de tornada duraria, enlloc de trenta hores, gairebé unes cent deu! Vaig marxar content de Mostar perque em sobraven vuitanta dels dos-cents euros amb els que havia arribat i va acabar resultant que el dia 12 ja em va tocar treure efectiu a Desenzano del Garda, localitat de la segona parada tècnica. El càlcul, aproximat, doncs no tinc tiquet de tot, ronda els vint euros per dia.
Per una altra banda, qui se’n va ressentir també va ser la factura del mòbil. Al espatllar-se la furgoneta la primera nit, tant l’Albert Mesas com jo vam trucar a les respectives asseguradores. La meva era el RACC. El cas és que a través de la seva asseguradora els tràmits es complicaven i vaig acabar gestionant jo les operacions de “rescat” d’aquella nit i dels dies següents. Feiem trucades des del seu mòbil i el meu, però el RACC sempre que havia de contactar amb nosaltres ho feia a través del meu número, doncs era el que tenien a l’arxiu i que em truquessin, com bé sabeu, també suposava una despesa per mi. La primera trucada, com podeu veure a la factura escanejada que us adjuntu, va ser el divendres dia 10 a les 21:55. A partir d’aquí, una grua ens va venir a buscar i ens va dur a Gospich, Croàcia, on ens esperava a tots un hotel i un mecànic que l’endemà ens donaria la furgoneta suposadament arreglada, malgrat fer mala cara quan li vam dir que haviem d’arribar a Espanya. Va ser a la matinada d’aquell mateix dia quan vaig haver de trucar al RACC de nou, ara des d’una area de servei a Desenzano del Garda, perque ens vinguessin a recollir. Entre una cosa i l’altra, vam passar la nit en aquella àrea de servei i una gasolinera tancada, al costat del dipòsit de la grua. Novament, hotel per tots fins dilluns, que el mecànic obrís, doncs era ja diumenge i lògicament no treballava. Però els habitants de la furgoneta ja començaven a estar bastant impacientats, doncs alguns havien de treballar dilluns i d’altres tenien altres plans, bitllets inclosos, que es començaven a solapar amb el dia estimat d’arribada. La solució va passar per conseguir quatre vols cap a Barcelona i quedar-nos L’Albert i jo a l’espera de la furgoneta per intentar tornar amb ella fins a casa. El RACC, més trucades, va conseguir un vol per aquella mateixa tarda i a la nit Laura, Hugo, Alba i Xino ja eren a Barcelona.
L’Albert i jo vam passar el que quedava de diumenge a Desenzano, vam fer nit a l’hotel i l’endemà a les sis ens van donar la furgoneta. No van passar ni cinc hores que tornavem a estar parats. Ja cansants, vam decidir que el RACC ens repatriés i que fessin el mateix amb la furgoneta. Vam aconseguir arribar a Gènova, vam fer nit a l’hotel que el RACC ens proporcionà i l’endemà dia 14 per la tarda ens enlairavem cap a casa tot passant per Roma. Les últimes trucades al RACC, ja des del Prat, van ser perquè m’enviessin el promès taxi fins a Tarragona.

A causa de tot això, entre la factura del telèfon i el menjar d’aquests dies, el pressupost m’ha augmentat en uns doscents euros. Sé que menjar hauria menjat, potser no igual, pero menjat al cap i a la fi, tan allí com aquí a casa, i no tinc justificant de tot el que em va costar, però també sé que, sense tenir-ne cap obligació, em vaig “responsabilitzar” de la situació i gràcies a les trucades des del meu mòbil, i a les del RACC a mi, tothom va arribar a casa malgrat l’averia i sense cap despesa adicional més enllà del menjar d’aquell parell de dies.

Com podeu observar a les imatges adjuntes, he subratllat les trucades al RACC en ambdós sentits. En les que em feien ells, no es detalla el número, com a totes les trucades rebudes, doncs no poden posar qui em truca a la factura. Si ho sumeu i hi incloïu el 16% d’IVA, dona un total de 115.80 euros.

Suposo que d’alguna manera o altra Kvlar es sent responsable del que va passar amb les furgonetes, doncs al cap i a la fi va ser Kvlar qui les va triar i donar per bones, així que espero que aquest sentiment es transformi en fets i Kvlar es faci càrrec de l’import de totes aquestes trucades.

Una abraçada i fins aviat

Joan Vxxxxxxx Axxxxxxxxx

aleeee

un solo camino

2007-09-05T10:22:00.000+02:00

pa que no falte de naaaaa en este blog!!

(traducción de mi entrada del otro dia... como se nota que tengo poca faena.. i pocas ganas de hacerla :P)

Estas fotos la hice detràs de Bacevici, cerca de la fábrica. Dos vias que se unian en una sola... una utopia? La realidad quedava en la otra dirección, justo tras de mi, donde las visas se separaban: una llevaba directamente a la fábrica, la otra moria oxidada entre unos arbustos. Esta última es en la que obligaron a desviarse a Nezo.

Poco a poco, dia a dia, surgen situaciones en la vida diaria que me hacen recordar lo vivido, lo aprendido i lo sentido en Bosnia. No és una revelación aplastante ni trascendental, sino una pequeña idea o sentimiento que, como una piedrecita en el zapato, va conmigo un rato, incomodandome al caminar, hasta que paro i me la quito. Estas piedrecitas balcánicas pero, no las tiro, sino que las guardo para poderlas observar a consciéncia en algun momento de tranquilidad entre el ir i venir de cada dia.

Y así, con piedrecitas en los bolsillos, el viento de Mostar no se me lleva recuerdos... ummm esto no sé como ponerlooo jejejeeee no se me lleva más alla de los recuerdos? hacia los recuerdos? con los recuerdos??? ajudaaaa señores con estudiooos jejejeje

un besakoooo

joan to olmo & Cia. :)

Entre el somni i la realitat

2007-09-05T00:35:00.000+02:00

“Miles de hombres ejecutados y enterrados en fosas comunes, centenares de hombres enterrados vivos, hombres y mujeres mutilados y degollados, niños asesinados delante los ojos de sus madres, un abuelo obligado a comer el hígado de su propio nieto. Éstas son realmente escenas del infierno, escritas en les páginas más oscuras de la historia humana”
Fouad Riad, magistrat del Tribunal Penal Internacional.

És curiós com de vegades creiem que el viatge ha estat un somni i ens alegrem de tornar a la realitat i adonar-nos que no ho és, i com n’hi ha d’altres en que desitjaríem que ho fos.

Per una part (per la vostra part) hi ha cops en que penso que tot el que hem gaudit del viatge de la companyia, tot el que hem compartit en aquestes setmanes és “demasiado bonito para ser verdad”. I me n’alegro enormement de pensar que no és un somni.

Però n’hi ha d’altres, sobretot quan penso en Srebrenica, en tot el que hem vist, en tot el que va succeir, que desitjo amb totes les meves forces que sigui un somni, o millor dit, un malson.

¿Haurem de dormir com el Joan, o com una servidora, amb els ulls mig oberts?

Maria
Pd. Joan m’has fallat en aquesta foto... què fas tancant els ulls per domir?
PD2. Gerard, permet que utilitzi les teves fotos... no hi ha copyright, no¿?

Un petò per a tots!