"No me gusta la palabra reconciliación"

Hola companys. Us faig arribar un text que he trobat a El Pais.
En aquests dies tant balcanics tenim que intentar digerir el maxim dinformacio posible. Ara fara tot just un any que hi erem....

ISABEL FERRER - La Haya - 25/07/2008
"Hasan Nuhanovic perdió a los 27 años a sus padres y a su hermano menor. Ya en la cuarentena, y con la obligación de "vivir por mi esposa e hija en lugar de seguir muriendo por dentro", recuerda el mes de julio de 1995 en que fallecieron. Sobre el arresto de Radovan Karadzic no puede ser más claro. "Está muy bien, pero no debe tapar que aún permanecen huidos cientos de criminales de guerra de menor rango".

Su relato es más revelador porque él era el intérprete de los cascos azules holandeses destinados por Naciones Unidas para proteger una zona declarada segura para los civiles. Un enclave sitiado por unos soldados serbios muy superiores en número.

Cuando el asalto era inminente, Hasan Nuhanovic llevó a los suyos a la base holandesa de la ONU. Pidió protección para ellos hasta que su hermano, de 20 años, le dijo que prefería marcharse a seguir humillándose. Fueron expulsados y asesinados, y él ha acabado por demandar a Holanda por abandono.

"No saque de contexto lo que le diré, pero en aquellos momentos, los soldados holandeses eran para mí iguales que los serbios. Está claro que los cascos azules no tuvieron toda la culpa porque les dejaron solos. Pero entregaron a los míos sabiendo que morirían, algo que luego han admitido. Nos abandonaron, y eso no había ocurrido nunca con Naciones Unidas", dice por teléfono desde su nuevo hogar, en Sarajevo. Allí reside con su mujer e hija y aunque habla sin reparos, por un momento deja entrever cierto recelo. ¿Se siente amenazado, quizá? Su respuesta resulta estremecedora. "Nunca se sabe. Una vez recibí un mensaje de medios serbios donde me advertían que la próxima vez no se equivocarían".

Ingeniero mecánico y todavía intérprete, su condición de varón superviviente le ha llevado a forjar un estrecho lazo con las Madres de Srebrenica, que siguen buscando a sus muertos. "En Bosnia hay muchas aldeas donde los asesinos conviven con los allegados de sus víctimas. Por eso no me gusta la palabra reconciliación. En la República Srpska [entidad serbia de Bosnia], evitan hablar de genocidio para Srebrenica. Empezará a haber reconciliación cuando lo hagan. Hasta entonces, prefiero hablar de normalización", advierte al despedirse."


Borja

'Més de 12 anys perduts' (Boban Minic)

Per fi una bona, boníssima notícia dels Balcans. El Consell de la Seguretat Nacional Serbi ha anunciat que, després de 12 anys, han localitzat i arrestat Radovan Karadzic, el fugitiu més buscat del món, acusat de genocidi i crims de guerra a l'antiga Iugoslàvia. Deixant de banda la satisfacció dels qui vam viure la guerra en primera persona, la transcendència de l'arrest va fins i tot més enllà de la justícia internacional, perquè també pot suposar un pas en l'esperada reconciliació dels Balcans. L'arrest i la compareixença davant el TPI tenen importància per, d'una vegada per sempre, aclarir les responsabilitats de la tragèdia, un procés interromput per la cancel.lació del procés contra Slobodan Milosevic a causa de la seva mort sobtada.

Amb Ratko Mladic, Karadzic era el màxim executor dels plans de Milosevic, de l'Acadèmia de les Ciències i Arts Sèrbia i el servei d'intel.ligència militar de l'Exèrcit iugoslau (és a dir, serbi). La seva ambició, egoisme, vanitat i complex d'inferioritat eren la barreja ideal per convertir-lo en líder en els temps de plom que van començar a Iugoslàvia amb la caiguda del mur de Berlín.Karadzic va néixer en un poblet de les muntanyes montenegrines i vivia a Sarajevo des del 1960. Era un psiquiatre mediocre, tant com, malgrat les seves ínfules de poeta, ho eren els seus versos plens d'odi per una ciutat que el superava en tots els sentits. Un dels seus poemes anticipava, 30 anys abans de la tragèdia, la seva venjança pel fracàs personal: "Baixem a la ciutat/ matem les paparres", deia. Des del 1992 fins al 1995 els seus soldats van matar sistemàticament a la ciutat --donant lloc a una nova paraula, urbicidi--, van aniquilar tota la cultura dels pobles no serbis --culturicidi-- i van esborrar les més mínimes restes de la memòria d'una vida comuna --memoricidi--. De passada, van matar unes 200.000 persones, van violar milers de dones i van netejar centenars de pobles. No obstant, Karadzic no acceptava la seva culpa. "No sóc un monstre, sóc un escriptor", deia el 1997. Potser es referia a la seva trobada amb l'escriptor rus Eduard Limonov, a qui el 1993, si no recordo malament, va invitar a pujar al turó de Sarajevo per disparar ràfegues sobre la ciutat desprotegida que es desplegava als seus peus. Limonov va acceptar el regal amb alegria, com va recollir la televisió.

Acusat de genocidi i altres crims durant la guerra, del setge de 43 mesos de Sarajevo i la massacre de Srebrenica, protegit pels seus, que el consideren un heroi, viatjant entre Bòsnia, Montenegro i Sèrbia (es va amagar un temps entre els monjos d'Atos, a Grècia), i malgrat la recompensa de 5 milions de dòlars, va aconseguir eludir la seva captura 12 anys llargs. Se sap que tenia informació privilegiada de les accions de recerca i captura de les tropes internacionals que li van facilitar les fugides i el canvi d'amagatalls. Fa poc, el candidat a la presidència dels EUA John McCain, va amenaçar que, al novembre (el mes de les presidencials), farà públics els documents que revelen que Karadzic, com a contrapartida per 700 pàgines de proves contra Milosevic que va entregar al tribunal de l'Haia, va obtenir garanties de l'Administració de Clinton de seguretat i immunitat extraoficial. Així, Karadzic ha guanyat més de 12 anys de llibertat, els mateixos que s'han perdut per a la reconciliació, tan necessària, a Bòsnia.

¿Què ha canviat en la política internacional que ha facilitat l'arrest? ¿Per què ara, si se sap que el 1997 Carla del Ponte declarava que Karadzic i Mladic es trobaven a la capital Sèrbia? ¿És una decisió influenciada per Obama en resposta a les amenaces de McCain? ¿O, com em sembla a mi, la clau està en la situació als Balcans després del que ha passat a Kosovo?

Sigui com sigui, la política de pal i pastanaga que la Unió Europea aplica amb Sèrbia al final ha donat fruits. Sèrbia s'ha trobat entre l'espasa i la paret: entregar Karadzic (i ben aviat, Mladic) o quedar-se per sempre a les portes de la UE. Ara, tots se'n feliciten: l'ONU, per la victòria de la justícia internacional; el president de torn de Bòsnia Silajdzic, per la recuperació de la confiança; Sèrbia, per la seva valentia i fermesa en el camí cap a la UE (el fiscal general del tribunal de l'Haia, Serge Brammertz, ja els ha felicitat). Només els serbobosnians se senten traïts per Sèrbia, que amb aquest gest se n'allunya i refreda les seves pretensions separatistes. A la capital, Banja Luka, estan en alerta, com en algunes ciutats de Sèrbia on els radicals van guanyar les últimes eleccions i hi pot haver protestes i disturbis.Al final, (gairebé) tots contents. Encara que la meva dona, al sentir la notícia, em va dir: "Creia que la captura de Karadzic seria un dels esdeveniments més alegres de la meva vida, però avui, 15 anys després, no sento aquesta alegria. No sento res".

Dijous me'n vaig a Sarajevo. Visitaré la tomba de la meva germana, que va morir en la massacre del mercat. Després em prendré una copa per la seva memòria, però, també, encara que sigui periodista (i suposadament objectiu i també neutral) per celebrar la notícia amb què la CNN va interrompre la seva programació i els més de 12 anys de llarga resignació de molts bosnians.

KARADZIC, DETINGUT!

L'expresident de la República Sèrbia de Bòsnia i Hercegovina Radovan Karadzic s'ha negat a declarar en el seu primer interrogatori a Belgrad, el que es considera el pas preliminar per a la seva extradició a la Haia, davant el Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia. Els serveis secrets serbis el van localizar a Belgrad fa unes setmanes i els van detenir ahir a la nit quan anava a agafar un autobús a Belgrad. Karadzic presentava una imatge totalment irreconeixible, portava barba blanca i cabells blanc llargs, i no va oferir cap tipus de resistència. Feia 13 anys que Radovan Karadzic estava en recerca i captura pel genocidi i crims de guerra comesos durant la guerra de Bòsnia. Està acusat de ser l'instigador de més de 20.000 morts entre el 1992 i el 1995.

Aires coneguts

Un any després he tornat a agafar el cotxe una tarda de juliol, cansat després d'un dia de feina, per anar cap a la sala d'actes de l'edifici d'estudiants de la UAB. Es respirava el mateix clima que ara fa un any quan jo, agosarat però amb incertesa, m'aventurava a un viatge que canviaria la meva vida. Allà aprendria tantes i tantes coses que ara no cal recordar-les.

Dotze mesos després un munt de gent, potser més que quan hi érem nosaltres descobrint a distància un país que ara ens uneix, viu amb el mateix entusiasme els dies previs a la seva marxa cap als Balcans. Aquest cop, però, el viatge s'allargarà dos dies perquè les furgonetes i els seus integrants puguin parar a descansar.

I malgrat que fa mesos que sé que tornaré a Bòsnia, des d'altres perspectives, des de nous punts de vista, avui ha estat un dia especial on la pell de gallina al sentir certes atrocitats ha tornat a sortir. Enrere queden les sorpreses sobre el terreny, els debats posteriors, les reflexions solitàries, articles, entrevistes i una magnífica exposició que recorrerà Catalunya properament.

I com deia poc després de la meva tornada: "amb la certesa del meu retorn a Bòsnia m'adormiré". Aquest cop sense les repercussions encara latents en mi, sinó amb l'alegria del primer dia.

gerard

L'exposició cap a Montornès

Hola!
Escric per donar informació. L’exposició que fins avui ha estat a l’autònoma, Bòsnia, entre l’esperança i el dolor, estarà a Montornès del Vallès a partir de demà (dimecres 2 de juliol). El Gerard i jo fem una petita inauguració (si algú més es vol apuntar....que m’ho digui!! està a temps!) i si no teniu gaire coses a fer i us voleu passar pel Casal de Cultura del meu poble sobre les 8.00- 8.30 del vespre, sereu benvinguts!! Animeu-vos!
Confirmaré l’hora (es que encara no me l’han confirmada a mi)!

Un petonet!!
Anna Ansia Martínez

Pd: per si voleu venir i no sabeu on és...podeu trucar-me al 689008196, que ja no tinc el mateix número.