Aires coneguts

Un any després he tornat a agafar el cotxe una tarda de juliol, cansat després d'un dia de feina, per anar cap a la sala d'actes de l'edifici d'estudiants de la UAB. Es respirava el mateix clima que ara fa un any quan jo, agosarat però amb incertesa, m'aventurava a un viatge que canviaria la meva vida. Allà aprendria tantes i tantes coses que ara no cal recordar-les.

Dotze mesos després un munt de gent, potser més que quan hi érem nosaltres descobrint a distància un país que ara ens uneix, viu amb el mateix entusiasme els dies previs a la seva marxa cap als Balcans. Aquest cop, però, el viatge s'allargarà dos dies perquè les furgonetes i els seus integrants puguin parar a descansar.

I malgrat que fa mesos que sé que tornaré a Bòsnia, des d'altres perspectives, des de nous punts de vista, avui ha estat un dia especial on la pell de gallina al sentir certes atrocitats ha tornat a sortir. Enrere queden les sorpreses sobre el terreny, els debats posteriors, les reflexions solitàries, articles, entrevistes i una magnífica exposició que recorrerà Catalunya properament.

I com deia poc després de la meva tornada: "amb la certesa del meu retorn a Bòsnia m'adormiré". Aquest cop sense les repercussions encara latents en mi, sinó amb l'alegria del primer dia.

gerard