Mis mejores deseos para todos.

Aqui una granaina q os echa de menos, Felices Fiestas para todos/as.

flaixos

Passaven uns minuts de les set del matí quan enfilava l'últim carrer per arribar a casa. Venia de prendre l'aire per bcn, un aire fred que s'havia acompanyat durant tota la nit d'estones de plugim. Estava mig adormit. De fet, la feina va ser meva per no adormir-me a l'autobús i aparèixer a l'altra punta de la ciutat! El cas és que em sentia cansat, les cames deien prou i feia ja un parell d'hores que moria per fotre'm al llit. Llavors, en aquell últim carrer, amb el fred, el cansament, la son i el dolor a les cames i a l'esquena vaig pensar en els refugiats de Gorazde, una de les "zones segures" de la ONU. Em van venir al cap les nits senceres que aquells refugiats dedicaven a creuar el setge serbi per poder aconseguir menjar. Vaig recordar els tres dies, amb les seves tres nits, de guàrdia de l'Ibro a la maleïda muntanya del vent i els gairebé 800 metres de túnel de Sarajevo. Em van venir a la ment molts, moltíssims ulls.

Em vaig sentir ridícul. Vaig menysprear el mal de peus. Vaig maleir les estupideses de la nit, l'alcohol i les bromes. Com és possible? Com puc viure així?

Vaig estar pensant amb la sort que tinc de poder arribar a casa, ficar-me al llit i poder aixecar-me l'endemà sense haver de patir en que potser a mitja nit algú ens tregui descalços de casa, sens endugui i ens executi pel simple fet de ser el que som.

Per ara.

joan

º_º

Ja gairebé arriba...

Bones notícies.

Després de mesos de trobades poc productives periodísticament, i que han servit per fer encara més pinya, sembla que anem parint els articles que havíem promès. Fins més enllà de les dues vam estar ahir redactant i re-redactant en una magnífica residència estudiantil de Barcelona (la segona part serà una festa, oi Andrea?). Ara encara falta acabar d'enllestir el text que hem d'entregar ben aviat, ja us anunciarem quan es publica.

I també hi ha notícies extraoficials de l'exposició a la UAB...

Seguirem informant!

Turbulències balcàniques

Molts membres de l'expedició, al exposar les conclusions del viatge a Bòsnia un cop acabat aquest, coinicidíem en què la guerra no havia acabat, sinó que aquesta havia estat tapada i que en qualsevol moment la flama del conflicte podria tornar a rebifar. Darrerament, Kosovo està a les primeres pàgines de les notícies internacionals per la posible declaració unilateral de la seva independència envers Sèrbia. Esperem que, o bé la situació de Bòsnia no sigui tal com la vam plantejar, cosa que seria renegar bastant de la realitat, o que el fet de Kosovo no sigui el que ho fagi rebifar.



El País / 10-12-2007

La UE anuncia "unidad europea" para un Kosovo independiente
Rusia advierte que una declaración unilateral de independencia de Kosovo traerá malas consecuencias

"A la espera de una resolución de la ONU, la Unión Europea tiene una posición común y favorable con respecto a la posible independencia de Kosovo. Así lo han dicho esta mañana el ministro de Exteriores de Suecia, Carl Bildt, y el Alto Representante para la Política Exterior y de Seguridad Común de la UE, Javier Solana, minutos antes de reunirse con los ministros de Asuntos Exteriores de la Unión para debatir el informe del mediador europeo en la troika internacional, Wolfgang Isching.

El mismo día que concluye el plazo de la mediación de la troika (formada por la Unión Europea, Estados Unidos y Rusia) su mediador lleva a la mesa de debate europea unas conclusiones contundentes: la troika ha fracasado en su intento de poner de acuerdo a serbios y kosovares sobre el futuro estatuto territorial de la región. Sin embargo, tal y como ha asegurado el ministro sueco, de los 27 países miembros de la Unión, todos menos uno están preparados para aceptar la independencia de la provincia de Kosovo, mientras la ONU tiene que hacer una declaración formal.

La UE pretende hacer frente común y demostrar la eficacia de una política exterior conjunta, además de evitar que se desencadene una situación conflictiva e incluso violenta, a través de bazas como el camino abierto hacia la futura integración de Serbia en la Unión. Sin embargo,
Los ministros de exteriores no han querido señalar el país que se ha opuesto a la posición común, pero el ministro de Exteriores de Luxemburgo, Jean Asselborn, ha apuntado que el único que reconoce que la independencia de Kosovo sería “un enorme problema” ha sido Chipre. Por su parte, Rusia ha alertado a Occidente de que una declaración de independencia unilateral de Kosovo podría causar una reacción en cadena negativa y muchos problemas en la región de los Balcanes y otras áreas del mundo. Según ha advertido el ministro de Exteriores ruso, Sergei Lavrov, “la independencia no será sin consecuencias”.


Aprobación previa de UE y EE UU
Hoy también es el día en el que se reúnen los lideres albanokosovares para decidir sobre los pasos hacia la independencia de Kosovo. La cúpula albanokosovar ha asegurado hoy en Pristina que no proclamará de forma unilateral su independencia sino que acordará sus pasos con Estados Unidos y la Unión Europea (UE) para asegurarse el reconocimiento internacional.
"El día de hoy marca la conclusión de todas negociaciones y es el inicio de las consultas con los socios internacionales sobre los próximos pasos hacia la proclamación de la independencia", dijo Skender Hyseni, portavoz del grupo negociador albanés.
El Consejo de Seguridad de Naciones Unidas se reunirá el próximo día 19 para discutir sobre los próximos pasos para solucionar el conflicto entre Pristina y Belgrado. Serbia y Rusia piden que continúen las conversaciones, mientras que EEUU, Reino Unido, Francia y Alemania ven como única opción el plan de Ahtisaari."

Bòsnia és present pertot arreu

Welcomers!!! Anem a donar-li una miqueta de vidilla al blog que sembla que la flama s'està apagant. Jo us facilito un parell d'informacions relacionades amb Bòsnia:

- La primera d'elles és un reportatge que vaig trobar a la revista Canvi 16 (revista mensual de caire bastant polític i també de temes referents al món de la comunicació, per qui no la conegui). En el número 11 d'aquesta, hi ha un reportatge sobre els Balcans, titulat la Pau Fràgil (pag 26-31). Aquí teniu el link.

- L'altre és en format televisiu, i és avui mateix(diumenge 9). Aquesta nit s'emetrà un reportatge al 30 min (TV3) sobre Bòsnia.

Dons això és tot companys. Espero que ho disfruteu i que per un moment deixeu captivar-vos i transportar-vos en el temps fins aquells dies d'estiu en què saborejavem la ciutat balcànica, guiats pel ritme frenètic dels nostres cors, on qualsevol mínima expressió d'aquell país incidia punyenment en els nostres sentits, i mica en mica, casi sense saber-ho, s'anava dipositant en el més profund dels nostres racons. SUPER DOBRO!

Borja

Segueixo a la meva

Us poso un text meu que va publicar un amic a un blog (www.rebotigainformativa.tk). Estem intentant que aquest blog esdevingui una eina de comunicació dins el que considerem que és la Facultat de INcomunicació de la UAB, els que hi heu estat ja m'enteneu!

"BÒSNIA: L’ALTRA EUROPA
per Gerard Sentís

Aquest estiu he estat de viatge a Bòsnia. No ha estat un viatge qualsevol, sinó que es tractava de descobrir el país des d’una perspectiva diferent. Des de darrera una càmera. Dotze dies d’investigació constant, retratant tot allò que veia i sentia. Gairebé dues setmanes recorrent un país per mi desconegut.

Vaig trepitjar Sarajevo i vaig veure els turons que envolten la ciutat, des d’on els serbis no van deixar de bombardejar la ciutat durant 3 llargs anys. Vaig sentir els plors de Srebrenica, una vergonya que la ONU i la resta de la comunitat internacional volen silenciar.

Vaig notar el vent de Mostar, una ciutat on diuen que des de la fi de la guerra s’hi gira un vent huracanat, així per sorpresa. Vaig plorar amb l’únic supervivent d’una matança de 300 musulmans en una mesquita. Vaig riure amb la joventut que vol deixar enrere una guerra que no gosa ni conèixer.

I amb el sarró ple de tot això, d’odi i tristesa, de ferides obertes, arribo a Barcelona. I Bòsnia no em queda gens lluny, només a 32 hores en furgoneta. I llavors me n’adono que la gent em pregunta com si hagués estat a una capital europea, o de creuer pel Mediterrani. No puc respondre. No vull escoltar preguntes absurdes. Necessito dies per reflexionar i entendre tot allò que vaig viure, sentir. Em cal temps.

I ara, un mes i mig després d’haver tornat, el silenci em preocupa. Perquè resulta que no vaig estar fent un creuer ni convivint amb una tribu de la “llunyana” Àfrica. Vaig estar a Bòsnia, i encara que a alguns els costi de creure també és Europa. A la mateixa distància que Berlín, la gran ciutat europea. Molt més propera que les noves destinacions de l’Europa de l’est. Això és Europa. Contradiccions. Contrastos. Desigualtats.

He conegut joves amb els mateixos problemes que nosaltres: pares severs que no deixen sortir fins més enllà de les dues, estudiants que han de buscar-se un pis per poder anar a la universitat, manca de feina… i una llarga llista de temes que ens agermanen més que no pas ens diferencien. I encara creiem que Bòsnia ens va al darrere? Cal no oblidar que Sarajevo va tenir Jocs Olímpics el 1984. I Barcelona va haver d’esperar fins el 1992. Deuria ser per algun motiu, penso jo. Quantes grans ciutats de la meravellosa Europa no han organitzat mai la famosa cita olímpica?

Tot i així, a Bòsnia ara hi ha molt per fer. Indústria i turisme s’apunten com les solucions immediates per reflotar un país que té potencial, si el deixen, per entrar aviat a la Unió Europea. Mentre ens qüestionem si el govern de Turquia és democràtic i convenient per la UE, li obrim les portes. Mentrestant, més a la vora, un país que necessita deixar enrere una guerra encara recent demana ajuda. I només ens fixem amb l’elevada taxa d’atur (vora el 50%) i el poc desenvolupament de la indústria per vetar la seva entrada.

Segurament una normalització de la situació econòmica, sustentada en els dos pilars ja esmentats, farà oblidar els antics enfrontaments (abanderats per unes religions que quan es va iniciar el conflicte estaven gairebé oblidades) entre serbis, croats i bosnis. Mentrestant, però, Europa s’ho mira de reüll i, com va fer amb el conflicte de Srebrenica, intenta rentar-se’n les mans.

Altre cop."