MIREU EL MAIL!!

MIREU EL MAIL QUE HI HA NOVETATS...


i si teniu temps: http://www.elpais.com/articulo/cultura/Ana/Frank/Sarajevo/elpepucul/20071025elpepicul_1/Tes


gerard (www.fotolog.com/carpe_cine)

»Y, sin embargo, Ismael sigue navegando»

«Describir el mundo sólo era posible cuando la gente vivía en un planeta tan pequeño como el de los tiempos de Marco Polo. Hoy el mundo es inmenso e infinito, se ensancha día a día, y, en verdad, antes pasará un camello por el ojo de una aguja que podamos nosotros conocer, sentir y comprender todo aquello que configura nuestra existencia, la existencia de varios miles de millones de personas.
»Estoy leyendo Moby Dick, de Herman Melville. El protagonista del libro, el marinero de nombre Ismael, navega por el océano. Junto con los demás miembros de la tripulación, persigue a una peligrosa y escurridiza ballena que acabará emergiendo de las profundidades del mar para asestarles un poderoso golpe. En un momento dado oye al capitán, el terrible, implacable y despiadado Ahab, lanzar la orden: "Caña a barlovento! A dar la vuelta al mundo!" Y entonces Ismael piensa: "¿La vuelta al mundo! Hay mucho en ese sonido que inspira sentimientos de orgullo, pero ¿adónde lleva toda esa circunnavegación? Sólo a través de peligros innumerables, al mismo punto de donde partimos, donde los que dejamos atrás, a salvo, han estado todo el tiempo antes que nosotros".

»Y, sin embargo, Ismael sigue navegando»


Los cínicos no sirven para este oficio. Ryszard Kapuscinski. Págs.62-63.


joan

Apuntant el passat

Apuntant el passat?



gerard (www.fotolog.com/carpe_cine)

Víctimes de l’oblit

El col·lectiu Trenkalòs presenta el llibre Homenatge a Srebrenica, per commemorar els 10 anys de treball a la zona dels Balcans

Retre homenatges per recordar allò que va ser, el que va passar, per fer memòria. Per evitar caure en l’oblit. Recordar els fets de l’11 de juliol de 1995 Srebrenica. Amb aquest objectiu, el col·lectiu Trenkalòs va presentar la setmana passada a l’Ateneu Barcelonès el llibre Homenatge a Srebrenica, un recull de fotografies i textos per commemorar els 10 anys de la tasca que duen a terme a la zona dels Balcans. Després de la presentació del llibre a la Biblioteca Nacional de Sarajevo el passat juliol, ara l’escenari escollit ha estat la ciutat de Barcelona.

Un pati de butaques ple de gom a gom, gent de totes les edats i amb objectius diversos -cooperants dels camps de treball, familiars, periodistes i persones que d’una manera o altra se senten vinculades amb el poble bosnià- van acudir a la cita. Dalt de l’escenari, un llençol amb el mot Srebrenica pintat a mà i les mans dels artistes com a testimoni de la seva obra d’art. En aquest cas, artistes bosnians, ni més ni menys que nens i nenes del camp de refugiats de Mihatovici.

Breus minuts després de l’hora assenyalada el llençol va deixar el protagonisme a una pantalla gegant on es va projectar l’audiovisual “Pinzells damunt la guerra” en què es resumien les estades organitzades per Trenkalòs a Bòsnia. De nou, imatges de tots i cadascun dels racons d’aquell indret on, durant quinze dies del passat estiu, la gent de Kevlar vam viure i conviure. De nou, records i més records i de nou, aquella sensació estranya en què notes que et fas petit, que el cor se t’encongeix i que els ulls, sense avisar, et posen en evidència. T’escoles butaca avall, t’arrauleixes i segueixes mirant el vídeo. Enmig de la foscor. Enmig del silenci. I et trasllades allà, tornes a sentir tot el que vas sentir, tornes a pensar més i més i tornes a recordar-ho tot, TOT. Creus que després d’un cert temps, després d’haver tornat a la rutina, després d’haver-hi pensat, d’haver-ne més o menys parlat, d’haver mirat i remirat les fotografies, d’haver llegit mil i una vegades les notes que vas prendre, d’haver intentat explicar què, com, on, quan, qui i buscar el per què; després de tot això, creus que ho has paït. Penses que l’experiència t’ha ajudat a madurar, a fer-te una mica més gran, a fer-te una mica més persona. I t’adones que encara no ho has assumit i que potser no ho arribaràs a pair mai. Cada cop que m’hi torno a trobar de cara, se’m remou l’estómac. I no hi puc fer res.

Bòsnia em segueix provocant sensacions diverses, fins i tot contraposades. Però malgrat tot, em consola veure que no sóc l’única a qui li passa. “Amb Bòsnia em passa el mateix que amb Cuba: depèn de la primera persona que em trobo i segons allò que em diu, penso que el país pita o que no pita”. Així acabava la intervenció del periodista Carles Bosch, convidat a la presentació del llibre. Però abans, el director del documental Balseros i membre de l’equip del programa 30 minuts de TV3 va anunciar que el programa de la cadena catalana està treballant en un reportatge sobre la situació actual del país balcànic que s’emetrà d’aquí uns mesos.

L’acte va acabar amb una altra presentació, en aquest cas, musical. La Laia Carrera, cantant i percussionista de Kumbes del Mambo i participant de les estades a Bòsnia, va oferir un petit tast de les cançons que s’inclouen en el disc Llàgrimes de Potocari. Set cançons inèdites amb lletres inspirades en l’experiència al país balcànic. I entre cançó i cançó, el testimoni de cooperants que recordaven vivències d’Srebrenica: “Aquest juliol, en el memorial de Potocari, vam col·laborar amb la tasca d’enterrar cossos. Era un dia plujós, de fet, quan vam arribar allà plovia; però durant l’estona de l’enterrament, va parar. I després, tot d’una, va tornar a ploure. Ara penso que el temps ens va picar l’ullet”. O experiències viscudes al camp de refugiats de Mihatovici: “Vam anar a portar roba a una família amb set fills. Vam entrar a la casa i allà hi havia els nens, però quan marxàvem una porta es va entreobrir i vam veure un altre fill, de quatre grapes, intentant sortir. No podia caminar i el tenien tancat a l’habitació. Per a la família ja era prou vergonyosa la situació en què es trobaven. Abans de marxar del camp de refugiats, ens vam trobar aquests nens jugant a fora. Dos dels germans portaven aquest altre en una mena de carretó i hi jugaven. Jugaven a tirar-lo a terra”.

Veu, música, imatges i textos per recordar els fets d’Srebrenica. Per evitar que es converteixin en víctimes de l’oblit.

Sobren les paraules.

Anna

pegatinas clandestinas

http://elmejillonsuicida.blogspot.com/


los que no llegaron a ver las pegatinas en vivo, aquí están en la red

circulen!



olmo y pat

El sant sopar

Nova proposta de sopar des de la Comissió de Festes. Entre uns i altres sembla que no ens entenem. Per tant, proposo dues dates. Esperem que aquestes siguin de més agrat. Digueu la vostra, envieu mails o el que vulgueu. Quan es decideixi una ja es farà un mail per la gent que no passa pel blog habitualment. Si no triomfa, algú haurà de prendre el relleu a l'actual coordinador.

Dia: dijous 8 o divendres 9 de novembre

Hora: 21.30h

Lloc: Bar Zuric, plaça Catalunya (per ser concrets sota el pal del metro si us plau!)

Comissió de festes, "festeigs" i altres esdeveniments

Castellano: www.internostrum.com

Mans a l'obra!

Feia el cafè, tancada en un bar tot esquivant la gent i he obert el diari –ho acostumo fer poc, últimament...– per saber què passa al món (je! què ens diuen que passa, deia). I sense gairebé immutar-me m’he tornat a habituar a la pràctica de sempre: anar desglossant d’entre la lletra grossa històries fosques, trossos de vides i de països esquerdats per l’odi, mapes fragmentats i a punt de refer-se en noves fronteres, encara més surrealistes, alguns breus sobre els conflictes oblidats –que en diuen–, paraules al vent de poderosos plens d’odi (i de menys poderosos, també plens d’odi), mentides, més mentides... I he pensat que fa tot just dos mesos el cap em transportava a reflexions semblants, fruit del nostre viatge.

Avui Bòsnia segueix arraconada al pati del darrere dels diaris, la bòsnia ignorada i silenciada, no fos cas que algú gosés cridar ben fort que la responsabilitat d’allò passat hauria de traduir-se en accions presents...
I enlloc de Bòsnia la violència que ens expliquen en paper avui embolica com una aranya moltes altres terres: Txetxènia, Kosovo, Palestina, Iraq, Birmània, Colòmbia,... moltes i amb un odi similar. Massacres i crims sense responsables engarjolats.

I el diari ja em començava a pesar massa sobre les mans. De reüll hi he vist encara Euskadi, i les bombes, i la divisió entre les dues espanyes i l’odi històric i histèric que treu el cap entre les portades i pantalles dels diferents mitjans.

Heus ací el curs de la violència: tot es torna a replegar i res desapareix del tot. Com pot ser? No puc deixar de pensar en l’estat espanyol i en com malgrat els anys encara queda odi al moll de l’os de tanta gent (és impossible esborrar la imatge d’aquells franquistes celebrant la hispanidad i la ràbia que els regalimava dels ulls amb els braços amunt...) I, es clar, això em torna a portar a Bòsnia i en camí que està fent i que espero que no desemboqui en una pau hipotecada com la nostra.

Potser és veritat que superar significa assumir, no pas passar pàgina ni inundar l’experiència en l’oblit, però què ens cal per arribar a assumir paraules com guerra, o violació o genocidi? O simplement, què podem fer per suavitzar tot aquest odi nascut per crear més odi i que després de tants anys segueix passejant-se per Monjuïc?

Sense respostes recordo els consells d’alguna gent que diu que l’única possibilitat de fer menys dolorós el dany perpetrat sobre les víctimes (les de Bòsnia, i les de tants conflictes) és precisament la de no oblidar els supervivents. Pensar amb ells, escoltar-los i exigir investigacions, reparacions, captures dels culpables. Denunciar l’actitud d’immobilisme covard dels polítics (dels que no volen investigar els criminals, dels que no volen fer lleis de la memòria històrica dignes, dels que no volen deixar de vendre armament) i posar-nos a escriure sobre tot el camí que encara resta per fer.
Potser és el moment de descriure tot allò que vam veure, ara que allò que vam viure forma part inseparable de la nostra vida.

I que aquest bon poema ens posi mans a l’obra!

«Para el que dio la orden de agonía, pido castigo/ Para los que defendieron este crimen, pido castigo/ No quiero que me den la mano empapada de nuestra sangre, pido castigo/ No los quiero de embajadores, tampoco en sus casas tranquilos/ Los quiero ver aquí juzgados. En esta plaza, en este sitio/ Quiero castigo».

Pablo Neruda.

Doncs si algú s’anima a participar en els reports que hem engegat un petit equipo sobre el testimoni de la Haya que vam conèixer i que va sobreviure la matança dels serbis al poblat del costat d’Srevrenica (mmm... el nom no el vaig poder escriure...) i sobre els judicis pendents... digueu-ho, que ens posem mans a l’obra!!! De moment hem quedat diumenge 28 d’octubre!

salut! Alba.

Una mica tard...

Serbia ofrece un millón de euros por la captura de Ratko Mladic
EFE - Belgrado - 13/10/2007


Serbia ofrece una recompensa de un millón de euros por informaciones que lleven a la captura del presunto criminal de guerra prófugo Ratko Mladic, según informaron ayer las autoridades del país. La detención del ex general serbobosnio acusado de genocidio es una de las condiciones para Serbia para firmar un Acuerdo de Estabilización y Asociación con la UE, el primer paso hacia la adhesión a los 27.

El encargado de cooperación con el Tribunal Penal Internacional para la antigua Yugoslavia, Rasim Ljajic, dijo que también se ofrecen recompensas de 250.000 euros para localizar a otros dos prófugos reclamados a Serbia, Stojan Zupljanin, un ex jefe policial serbobosnio, y Goran Hadzic, ex líder de los serbios de Croacia.

Según Ljajic, la decisión de ofrecer recompensas fue tomada el jueves pasado en una sesión del Consejo Nacional de Seguridad, un cuerpo de coordinación de las estructuras de seguridad y espionaje civil y militar, considerado crucial para la captura de los fugitivos inculpados, que fue formado a mediados del año.

Ljajic dejó la puerta abierta al pago por información que también conduzca a la detención de Radovan Karadzic, aunque oficialmente no puede, porque no es ciudadano serbio.

una petita pista

no sé si és per falta de gent que entri.. per falta de motivació.. perquè passeu de la meva cara... però perquè no sigui per falta de pistes, us en donaré una de molt subtil... a veure qui ho pilla...

aps... la qüestió era que si a algú li sonava el cactus que està creixent a casa meva mostrat a la foto anterior...

joan (cactuser)

guaita!

aaavere si a algú li sona això!!!!

bé, no concretament això, tan sols el cactus!

eeenga tots als sopaaaaaar!!!!

muak

joan

Tenemos Kvlar: la cena (2)

La Comissió ha estat fent diverses enquestes pel tema dates pel proper sopar. Com que tothom ja està immers en la maleïda rutina, suposem que serà més complicat que la trobada sigui un èxit com l'anterior. Per tant, es fa una convocatòria a:

Dia: divendres 26 d'octubre
Hora: 21.30h
Lloc: Bar Zuric, plaça Catalunya (per ser concrets sota el pal del metro si us plau!)

Confirmeu la vostra assitència o dieu que no podeu posant comentaris en aquest missatge o enviant un mail al coordinador del sopar, el Gerard. Depenent de quants siguem es decidirà un lloc de sopar o un altre.

A partir de dilluns hi haurà més informació i nous projectes en aquest blog. Estigueu atents!

Comissió de festes, "festeigs" i altres esdeveniments



La Comisión ha estado realizando encuestas por el tema fechas de la próxima cena. Ya que todo el mundo está immerso en la maldita rutina, suponemos que será más complicado que el encuentro sea un éxito como el anterior. Por lo tanto, se hace una convocatoria:

Día: viernes 26 de octubre
Hora: 21.30 h
Lugar: Bar Zuric, plaza Catalunya (para ser más concretos, debajo del palo del metro por favor!)

Confirmad vuestra asistencia o decid que no podéis poniendo comentarios a este mensaje o mandando un mail al coordinador de la cena, Gerard. Dependiendo de cuántos seasmos se decidirá un sitio para cenar u otro.

A partir del lunes habrá más información y nuevos projectos en este blog. Estad atentos!

Comisión de fiestas, festejos y otros eventos

Homenatge a Srebrenica (dimecres 10 octubre)

"Homenatge a Srebrenica"En la presentació del llibre Hi intervendran: Andreu Felip, Director de l'ACCD.Pere Vilanova,Catedràtic de Ciències Polítiques de la UB.Slobodan Minic, Periodista."Llàgrimes de Potocari"Amb la prsentació del disc concert en directe de: Veu:Laia Carrera, Violoncel: Pep Cots, Guitarra: Oriol Guillén, Piano i veus: Elena Montané, Veus: Ona Pla, Pau Font, Joan Dausà.
Organiza: TRENKALÒS
Horario: 20h
Dirección: Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6) Barcelona
Web: http://www.trenkalos.org/
Tlf: 657 94 85 74 E-mail: infogep@hotmail.com

Si algu hi estar interesat en anar que ho digui per aqui, que jo potser trobo un huequillo!!
Salut companys! Borja

12 anys després!

Srebrenica llora de nuevo a los muertos en el genocidio

MIREIA RODRÍGUEZ MARÍN SREBRENICA

"La gente se sentía muy segura en Srbrenica, pensaba que allí no les pasaría nada-" Un hombre corpulento, de facciones duras, piel curtida y mirada perdida. Samed Begovic, devora un cigarrillo tras otro cuando recuerda lo que ocurrió. El 11 de julio las fuerzas serbobosnias entraron en Srebrenica, una pequeña zona del norte de Bosnia Herzegovina que había sido declarada protegida por la ONU en 1993.Los cascos azules holandeses no pudieron impedir la entrada de los hombres de Mladic en la ciudad, en la que entonces habitaban unas 30.000 personas. Esto fue el inicio de un genocidio, el mayor genocidio en Europa cometido después de la segunda guerra mundial. "Yo me salvé de milagro, mi padre y mis hermanos no sobrevivieron-" Samed pedía algo para los nervios a un médico. Ayer a las 5.30 horas de la mañana viajaba en un autobús repleto de gente hacía el memorial que tuvo lugar en Potocari.El primero en llorar fue el cielo. La lluvia añadió más dificultades y tristeza a las familias que, 12 años después, podían enterrar a algunos de sus muertos durante la cruel limpieza étnica. Alrededor de 30.000 personas recordaron el genocidio y enterraron los 465 cuerpos que fueron identificados durante este año. De los 8.000 bosnio-musulmanes asesinados por las fuerzas de Mladic no han sido enterrados todavía ni la mitad de ellos. Después de la exculpación de Serbia por el Tribunal de La Haya, los principales criminales de guerra, Ratko Mladic y Radovan Karadzic siguen prófugos. Todavía no han sido encarcelados.

REZO MUSULMÁN Autoridades políticas y judiciales, como la fiscal del Tribunal Penal Internacional para la antigua Yugoslavia, Carla del Ponte, y el copresidente bosnio, Haris Silajzic intervinieron en la ceremonia justo antes de que se iniciaran los rezos musulmanes encabezados por Mustafá Ceric. Cerca de 2.000 policías de la República Srpska, además de los equipos de de la policía de la misión europea (EUFOR), se encargaron de la seguridad alrededor del centro.Los cadáveres fueron trasladados el pasado lunes desde Sarajevo a Srebrenica. Los camiones que transportaban los cuerpos dejaron atrás la famosa biblioteca, el mercado (también famoso por el obús lanzado por las fuerzas serbobosnias el 28 de agosto de 1995), y pasaron por los pueblos de Pale, Sokolac y Vlasenica hasta llegar a su destino. Allí, en Potocari, formaron una vez más un mar de ataúdes verdes. El verde del islam, el verde de Bosnia.

El Periódico, 12 de juliol 2007

Foc a Bacevici!

"Apagant la postguerra"- És una de les 40 fotografies de l'exposició "Dones" organitzada per CCOO del Barcelonès al Centre Cultural Barradas, a l'Hospitalet de Llobregat (Rambla Just Oliveras, 56).

Gerard (www.fotolog.com/carpe_cine)

Des de l'altra banda (2)

Un homenatge a la Cris i el Julio. Al Julio i la Cris. I, per suposat, a la seva furgoneta. Des de la nostra banda ho veiem com ells, com vosaltres. Gràcies pel caliu i pels somriures!

Gerard (www.fotolog.com/carpe_cine)

pd. Per cert, Cris, aquesta foto la va fer el Julio! Ho negues?

Retratos del alma

Hola a todos/as… Me ha costado un poquito pero al fin me animo a escribir. Estoy un poco nerviosa porque me gustaría deciros un montón de cosas y todas se amontonan para dejarme decir solamente que Julio y yo os seguimos llevando en el corazón y que nos reconfortan mucho las palabras, las complicidades, la simpatía, los guiños, las verdades crudas y los sentimientos que nos vais regalando entre todos.

Os dejo algunas de las imágenes que habéis dejado en mi cámara. Soy una fotógrafa pésima… pero ahí estáis (los que salís y los que no).

Comparto con vosotros la dificultad de explicar lo que ha sido el viaje a Bosnia. Aunque nosotros lo vivimos algo distinto, ha dejado una huella indeleble y una parte importante de esa huella sois vosotros y vuestra enorme calidez. Eso ha permitido compensar momentos tan terribles como los que vivimos en Sbrenika … y nos permite también añadir en la mochila de nuestra vida el recuerdo de unas cuantas sonrisas (y muchas risas) que siempre hacen tanta falta…











Ya me enrollé demasiado pero aprovecho que escribo y os comento que el 26 de noviembre, en Caja Madrid (Barcelona, Pl. Catalunya, 4), a las 19:30 h., se exhibe el documental “Retratos del alma”, que cuenta el encuentro entre la fotoperiodista Sandra Balcells y los protagonistas de las fotografías que hizo durante el conflicto de los Balcanes. Se trata de una serie de documentales en el marco de la exposición Latidos de un mundo convulso…

Y como algunos me dijisteis que os tuviera informados, deciros que ya tengo web (www.shambala-events.org) y que el domingo, 7 de octubre, estáis invitados (sin ningún compromiso) a la primera fiesta popular que organizamos (plaza de la Concordia del barrio de Les Corts de Barcelona, entre 12 y 15 h.). Bosnia y vosotros me disteis suerte, allí recibí la noticia de que me encargaban esta fiesta…

Un beso enorme. Cris

Don't forget i KVLAR a Btv!

El passat diumenge al vespre, al programa DOC'S de Btv, es va presentar el documental "Don't forget" realitzat per Mola TV i KVLAR fotoperiodistes. Es tracta del primer dels vídeos que vam veure en les jornades de formació sobre Bòsnia del passat juliol. En ell tres dones ens expliquen la seva experiència com a treballadores a Mostar. Les tres obliden que pertanyen a ètnies diferents per aconseguir posar-nos la pell de gallina.

Després de veure el documental es va entrevistar a una de les realitzadores i a Roger Casajoana, cap de la nostra expedició i persona que ens facilitava cada dia l'esmorzar. Des d'aquí un record als KVLAR i bona feina a Btv per difondre experiències com la nostra! Endavant!

Gerard (www.fotolog.com/carpe_cine)