Segueixo a la meva

Us poso un text meu que va publicar un amic a un blog (www.rebotigainformativa.tk). Estem intentant que aquest blog esdevingui una eina de comunicació dins el que considerem que és la Facultat de INcomunicació de la UAB, els que hi heu estat ja m'enteneu!

"BÒSNIA: L’ALTRA EUROPA
per Gerard Sentís

Aquest estiu he estat de viatge a Bòsnia. No ha estat un viatge qualsevol, sinó que es tractava de descobrir el país des d’una perspectiva diferent. Des de darrera una càmera. Dotze dies d’investigació constant, retratant tot allò que veia i sentia. Gairebé dues setmanes recorrent un país per mi desconegut.

Vaig trepitjar Sarajevo i vaig veure els turons que envolten la ciutat, des d’on els serbis no van deixar de bombardejar la ciutat durant 3 llargs anys. Vaig sentir els plors de Srebrenica, una vergonya que la ONU i la resta de la comunitat internacional volen silenciar.

Vaig notar el vent de Mostar, una ciutat on diuen que des de la fi de la guerra s’hi gira un vent huracanat, així per sorpresa. Vaig plorar amb l’únic supervivent d’una matança de 300 musulmans en una mesquita. Vaig riure amb la joventut que vol deixar enrere una guerra que no gosa ni conèixer.

I amb el sarró ple de tot això, d’odi i tristesa, de ferides obertes, arribo a Barcelona. I Bòsnia no em queda gens lluny, només a 32 hores en furgoneta. I llavors me n’adono que la gent em pregunta com si hagués estat a una capital europea, o de creuer pel Mediterrani. No puc respondre. No vull escoltar preguntes absurdes. Necessito dies per reflexionar i entendre tot allò que vaig viure, sentir. Em cal temps.

I ara, un mes i mig després d’haver tornat, el silenci em preocupa. Perquè resulta que no vaig estar fent un creuer ni convivint amb una tribu de la “llunyana” Àfrica. Vaig estar a Bòsnia, i encara que a alguns els costi de creure també és Europa. A la mateixa distància que Berlín, la gran ciutat europea. Molt més propera que les noves destinacions de l’Europa de l’est. Això és Europa. Contradiccions. Contrastos. Desigualtats.

He conegut joves amb els mateixos problemes que nosaltres: pares severs que no deixen sortir fins més enllà de les dues, estudiants que han de buscar-se un pis per poder anar a la universitat, manca de feina… i una llarga llista de temes que ens agermanen més que no pas ens diferencien. I encara creiem que Bòsnia ens va al darrere? Cal no oblidar que Sarajevo va tenir Jocs Olímpics el 1984. I Barcelona va haver d’esperar fins el 1992. Deuria ser per algun motiu, penso jo. Quantes grans ciutats de la meravellosa Europa no han organitzat mai la famosa cita olímpica?

Tot i així, a Bòsnia ara hi ha molt per fer. Indústria i turisme s’apunten com les solucions immediates per reflotar un país que té potencial, si el deixen, per entrar aviat a la Unió Europea. Mentre ens qüestionem si el govern de Turquia és democràtic i convenient per la UE, li obrim les portes. Mentrestant, més a la vora, un país que necessita deixar enrere una guerra encara recent demana ajuda. I només ens fixem amb l’elevada taxa d’atur (vora el 50%) i el poc desenvolupament de la indústria per vetar la seva entrada.

Segurament una normalització de la situació econòmica, sustentada en els dos pilars ja esmentats, farà oblidar els antics enfrontaments (abanderats per unes religions que quan es va iniciar el conflicte estaven gairebé oblidades) entre serbis, croats i bosnis. Mentrestant, però, Europa s’ho mira de reüll i, com va fer amb el conflicte de Srebrenica, intenta rentar-se’n les mans.

Altre cop."