Quan arriba l’hora de publicar

Crec sóc una de les poques persones que encara no havia publicat. I tenia remordiments, certament. Després de la tornada de Bòsnia, estava segura que escriuria alguna cosa, ni que fos a la revista comarcal. No ho vaig fer. Em va caldre massa temps per digerir-ho tot plegat (si és que es pot dir que ja està tot digerit), i després ja va venir la fi de l’estiu. I París.

Durant l’últim mes he pensat que potser era una mica estrany el que havíem fet. Algunes vegades, vaig pensar que havia estat poc ètic demanar a la gent que t’expliqués la seva vida, amb un passat o un present dolorós, per pur egoisme, per pur enriquiment personal. Amb Kevlar vam intentar evitar l’efecte zoològic, però no sempre ho vam aconseguir. Fa pocs dies, no més d’una setmana, vaig comentar-ho a algú. I aquest algú em va dir que, tard o d’hora, per un costat o per un altre, el que havia viscut a Bòsnia acabaria sortint, perquè ja formava part de mi i m’acompanyaria sempre.

Ara he de preparar una exposition per a la classe d’anglès, i he decidit fer-la del nostre viatge. Només tinc deu minuts. Com reduir-ho tot en deu minuts? Com fer-ho entenedor?

He començat a remirar les fotos per agafar alguna idea. Les he hagut de mirar totes, no m’he pogut quedar només amb unes quantes. I m’ha vingut una gran sensació de benestar, d’aquesta felicitat que et deixa amb un mig somriure.

I he pensat que ja era hora de publicar, encara que només sigui per dir-vos que us tinc molt presents. Al començar a escriure, em fallen les dades, alguns números, fins i tot alguns noms de partits o de polítics. Però recordo molt bé les sensacions, moments emotius amb els entrevistats, el malestar físic a Srebrenica, el poquíssim interès que em va despertar Dubrovnik després d’una setmana a Mostar, la impotència que genera l’opacitat de l’administració. I també les nits al xiringuito de Bacevice les cançonetes que cantàvem a la furgo, els dinars i sopars a casa l’Ibro, la posta de sol a l’Adriàtic.

No m’enrotllo més. Molts petons i abraçades.

Maria, la Peski.