Tot comença a encaixar...

Llegeixo una i altra vegada tots els textos que tinc. Articles de diaris digitals, informes del Tribunal de La Haia, traduccions (gràcies Mar!), transcripcions d'entrevistes (gràcies Andrea i Alba!)... Repasso i arxivo noves fotos (merci Olmo, Marc i Noèlia!)... Reviso projectes d'exposició (gràcies Borja i Anna!). I miro un nou documental (merci per la companyia Cris!).

Fragments i més fragments d'un viatge llunyà i que els projectes tornen a posar a l'ordre del dia. Què en faríem si no fos així? Els apilonaríem en un racó perdut de l'escriptori? No és així, ni ha de ser així. Tot comença a encaixar. Experiències i records (sempre donats a ser més idealistes i sentimentals) concorden amb informes i notícies (normalment més de fiar). Els projectes van agafant forma i sembla que les coses ens porten a bon port. On? No se sap. I potser millor. Encara és aviat. Però el cert és que ja no som a Bòsnia. Hem fet un pas més. Endavant, això segur.

Segueixo el camí de la matança de Glogova fins arribar al seu únic supervivent. Militars serbis van ordenar-ho i hi ha documents, proves. El cognom d'alguns dels morts és el mateix que el del testimoni, els familiars que ens va dir! El nom de l'assassí apareix en un titular de diari, que anuncia la seva mort. Això també ho sabíem. Parla d'uns incendis... i d'una mesquita. De morts (no tants com pensàvem, però deu ni do!). Fa referència a Srbrenica, Bratunac i a municipis propers. Dones i nens que se salven (les que vam conèixer!).

I ara només ens queda fer el trencaclosques. No és un examen. No és un malson. Això va passar de veritat i s'ha de saber. Tothom ho ha de saber!

Gerard (www.fotolog.com/carpe_cine)