Les ganes de trencar murs i fronteres es noten en cada un dels rostres. N'hi ha prou en veure'ls somriure per entendre que hi ha voluntat, i que "el tot és possible" encara és vigent (o ja és vigent) en molts racons del país.
"Units podrem", pensen. "Us admiro", els dic.
I jo també somric. Perquè sé que tot el que he vist no quedarà només en el somni d'una nit d'estiu. Estic convençut que poden (podem) anar molt més enllà. Per ells, i per nosaltres, comença una nova vida. Amb la il·lusió de veure que hi ha fites aconseguibles. Amb l'esperança d'identificar-se com el futur. Amb el convenciment de canviar, mica en mica, un món que no els ha estat just.
I a Catalunya, a Espanya, la il·lusió de saber que tot allò no quedarà només en el somni d'unes nits d'estiu també em fa somriure. La il·lusió i l'esperança de saber que el nostre món ja ha canviat em fa feliç. Perquè sé que el camí que començo no el faré sol. I el més important no és on es va, sinó allò que fas pel camí (i amb qui ho fas).
gerard (www.fotolog.com/carpe_cine)
1 comentario:
Ets molt gran Gerard! Gràcies a també a la informació, a les xerrades, a la capacitat per fer allò que s'ha de fer en tot moment, a les reflexions, a la voluntat d'organització i a les lliçons de moral (com per exemple aquesta).
un petó molt fort!
anna ansia.
Publicar un comentario