Bon dia! Us adjunto un parell de fotografies del partit que vaig anar a veure del Sarajevo FK. Com ja us vaig explicar va ser una experiència molt enriquidora: entre d'altres coses, i valorant-ho en fred, crec que va ser realment molt gratificant poder-te relacionar amb una persona bòsnia sense que hi aparagués el terme guerra entre mig. És també d'especial interés el preu de l'entrada, : 5 euros (i això tinguent en compte que era el partit més important de la seva història!!)
Però el més sorprenent va ser que vaig descobrir un nou equip de futbol (i no és el Sarajevo), al final el descobrireu. Ja de camí a l'estadi, bé, concretament roçant les instal·lacions, hi ha un cementiri de dimensions considerables. Era molt xocant veure la gent de les tres nacionalitats (això és el que tinc entés segons informacions dels propis fans), guarnides homogeneament (amb els colors vermells del Sarajevo) caminant amb pas ferm i alegre cap a la mateixa direcció: Asim Ferhatović Hase (l'estadi) i deixant de banda, a l'esquerre, el cementiri. M'hi vaig fixar, i de tota la marabunta de gent vaig ser l'únic en aturar-me, observar i comparar el camí de l'esquerra on el silenci, el blanc i el dolor eren els protagonistes, i el nostre, on el vermell i l'alegria eren els dominants, només separats per una tanca verda. Potser, ho així ho espero jo, aquella imatge representen la mort i la vida, el passat i el futur. Un passat com tots sabem marcat per l'odi i el dolor, però que en aquell partit del 8 d'agost va perdre per golejada davant del futur.
Llàstima que a tots els partits del món molts cops surt l'odi vencedor.
Però nosaltres podem vestir-nos de curt i jugar en l'equip de l'amor.
Jo des d'aquell 8 d'agost formo part d'aquest equip, i procuro entrenar-me diariament.
Us desitjo una bona temporada a tohom, i no us oblideu, l'important és ser regular! Borja
4 comentarios:
Tens raó borja! dos camins cap un mateix lloc. la temporada comença amb uns altres ulls, però sobretot amb una alra mirada. el món segueix rodant però ho fa de manera diferent. i estic segur que tot és molt més senzill del q ens pensem!
m'agrada jugar en aquest nou equip!
www.fotolog.com/carpe_cine
Borjjjjjjjjja!!
si, si preu increible, però et van intentar estafar!! que bo que va ser el momento intento de timo pero luego te lo cuento!! jaja
un petò!!
maria
jejeje sempre timant!
jo m'apuntu a l'equip este! Però de massatgista, que estic en baixa forma...
Borja! :)
Saps que m'ha fet moltíssima il·lusió el comentari que m'has deixat? T'he de confesar que des que em vas explicar que et decantaves pel periodisme i que marxaves a Sarajevo aquest estiu, tenia ganes que m'ho expliquessis. Costa molt trobar gent com tu, amb aquesta vocació, per la uni. Què t'he de dir...
M'alegro molt que t'agradin els meus textos i fotografies, es fa el que es pot. I no m'has de felicitar de res... fes-ho quan tingui el Pullitzer a la mà! (...d'il·lusió també se'n viu...)
Saps? És una casualitat enorme que just avui m'enviis això pq aquest matí he entrat a la web de fotoperiodistes.org per informar-me de l'expedició a Sarajevo i he trobat un blog que vau (suposo que t'hi puc incloure) anar redactant durant l'estada. Ara me'l llegiré i també em miraré el que m'has passat.
Espero, si hi tornes, acompanyar-t'hi l'any que vé! I retrobar-te perquè m'expliquis com ha anat l'experiència.
Publicar un comentario