joder avui estic entrador...

Dobro a una platja de Desenzano del Garda!


Aquí us deixo la carta que enviaré en breu a kvlar pel tema de la factura del mòbil amb les trucades al RACC, a veure que us sembla... faig bé, no? (a quí em digui que no, li envio la factura a ell)

Aquí os dejo (i no traduzco, lo siento, que es muy larga) la carta que enviaré en breve a kevlar por el tema de la factura del mòbil con las llamadas al RACC, a ver que os parece... hago bien, no? (al que diga que no, le envio la factura)



Hola Kvlars!

Sóc en Joan Vxxxxxxxx Axxxxxxx i vaig participar al Welcome to Sarajevo de l’agost.

Us escric perquè “tenemos Keblar”:
Com bé sabeu, alguns welcoms vam arribar una mica més tard del que teniem planejat degut als problemes mecànics que ens van donar algunes furgonetes. En el meu cas, que de tornada vaig anar amb la de l’Albert Mesas, vaig posar el peu a casa a les dues de la matinada de la nit del 14 al 15 d’agost, tres dies més tard del previst. Aquest fet, a part de donar-me grates experiencies personals, va fer augmentar el pressupost que tenia pel viatge, ja que, com bé ens deieu, el menjar i la beguda de les seixanta hores aproximades d’anada i tornada ens l’haviem de costejar nosaltres directament, però en cap cas contava en que el viatge de tornada duraria, enlloc de trenta hores, gairebé unes cent deu! Vaig marxar content de Mostar perque em sobraven vuitanta dels dos-cents euros amb els que havia arribat i va acabar resultant que el dia 12 ja em va tocar treure efectiu a Desenzano del Garda, localitat de la segona parada tècnica. El càlcul, aproximat, doncs no tinc tiquet de tot, ronda els vint euros per dia.
Per una altra banda, qui se’n va ressentir també va ser la factura del mòbil. Al espatllar-se la furgoneta la primera nit, tant l’Albert Mesas com jo vam trucar a les respectives asseguradores. La meva era el RACC. El cas és que a través de la seva asseguradora els tràmits es complicaven i vaig acabar gestionant jo les operacions de “rescat” d’aquella nit i dels dies següents. Feiem trucades des del seu mòbil i el meu, però el RACC sempre que havia de contactar amb nosaltres ho feia a través del meu número, doncs era el que tenien a l’arxiu i que em truquessin, com bé sabeu, també suposava una despesa per mi. La primera trucada, com podeu veure a la factura escanejada que us adjuntu, va ser el divendres dia 10 a les 21:55. A partir d’aquí, una grua ens va venir a buscar i ens va dur a Gospich, Croàcia, on ens esperava a tots un hotel i un mecànic que l’endemà ens donaria la furgoneta suposadament arreglada, malgrat fer mala cara quan li vam dir que haviem d’arribar a Espanya. Va ser a la matinada d’aquell mateix dia quan vaig haver de trucar al RACC de nou, ara des d’una area de servei a Desenzano del Garda, perque ens vinguessin a recollir. Entre una cosa i l’altra, vam passar la nit en aquella àrea de servei i una gasolinera tancada, al costat del dipòsit de la grua. Novament, hotel per tots fins dilluns, que el mecànic obrís, doncs era ja diumenge i lògicament no treballava. Però els habitants de la furgoneta ja començaven a estar bastant impacientats, doncs alguns havien de treballar dilluns i d’altres tenien altres plans, bitllets inclosos, que es començaven a solapar amb el dia estimat d’arribada. La solució va passar per conseguir quatre vols cap a Barcelona i quedar-nos L’Albert i jo a l’espera de la furgoneta per intentar tornar amb ella fins a casa. El RACC, més trucades, va conseguir un vol per aquella mateixa tarda i a la nit Laura, Hugo, Alba i Xino ja eren a Barcelona.
L’Albert i jo vam passar el que quedava de diumenge a Desenzano, vam fer nit a l’hotel i l’endemà a les sis ens van donar la furgoneta. No van passar ni cinc hores que tornavem a estar parats. Ja cansants, vam decidir que el RACC ens repatriés i que fessin el mateix amb la furgoneta. Vam aconseguir arribar a Gènova, vam fer nit a l’hotel que el RACC ens proporcionà i l’endemà dia 14 per la tarda ens enlairavem cap a casa tot passant per Roma. Les últimes trucades al RACC, ja des del Prat, van ser perquè m’enviessin el promès taxi fins a Tarragona.

A causa de tot això, entre la factura del telèfon i el menjar d’aquests dies, el pressupost m’ha augmentat en uns doscents euros. Sé que menjar hauria menjat, potser no igual, pero menjat al cap i a la fi, tan allí com aquí a casa, i no tinc justificant de tot el que em va costar, però també sé que, sense tenir-ne cap obligació, em vaig “responsabilitzar” de la situació i gràcies a les trucades des del meu mòbil, i a les del RACC a mi, tothom va arribar a casa malgrat l’averia i sense cap despesa adicional més enllà del menjar d’aquell parell de dies.

Com podeu observar a les imatges adjuntes, he subratllat les trucades al RACC en ambdós sentits. En les que em feien ells, no es detalla el número, com a totes les trucades rebudes, doncs no poden posar qui em truca a la factura. Si ho sumeu i hi incloïu el 16% d’IVA, dona un total de 115.80 euros.

Suposo que d’alguna manera o altra Kvlar es sent responsable del que va passar amb les furgonetes, doncs al cap i a la fi va ser Kvlar qui les va triar i donar per bones, així que espero que aquest sentiment es transformi en fets i Kvlar es faci càrrec de l’import de totes aquestes trucades.

Una abraçada i fins aviat

Joan Vxxxxxxx Axxxxxxxxx


aleeee