“Miles de hombres ejecutados y enterrados en fosas comunes, centenares de hombres enterrados vivos, hombres y mujeres mutilados y degollados, niños asesinados delante los ojos de sus madres, un abuelo obligado a comer el hígado de su propio nieto. Éstas son realmente escenas del infierno, escritas en les páginas más oscuras de la historia humana”
Fouad Riad, magistrat del Tribunal Penal Internacional.
És curiós com de vegades creiem que el viatge ha estat un somni i ens alegrem de tornar a la realitat i adonar-nos que no ho és, i com n’hi ha d’altres en que desitjaríem que ho fos.
Per una part (per la vostra part) hi ha cops en que penso que tot el que hem gaudit del viatge de la companyia, tot el que hem compartit en aquestes setmanes és “demasiado bonito para ser verdad”. I me n’alegro enormement de pensar que no és un somni.
Però n’hi ha d’altres, sobretot quan penso en Srebrenica, en tot el que hem vist, en tot el que va succeir, que desitjo amb totes les meves forces que sigui un somni, o millor dit, un malson.
¿Haurem de dormir com el Joan, o com una servidora, amb els ulls mig oberts?
Maria
Pd. Joan m’has fallat en aquesta foto... què fas tancant els ulls per domir?
PD2. Gerard, permet que utilitzi les teves fotos... no hi ha copyright, no¿?
Un petò per a tots!
2 comentarios:
jodeeer tia vaya careeeto jejejejeeee
com volies que tingués els ulls oberts amb la peazo llum que entrava cada dia des de quarts de set!!! clar que el dia ese que estava a la platja tampoc és que estiguessim en plena nit..jejejeeee hauràs de dormir algun cop amb mi per comprovar si va de veres això dels ullls oberts... ;)
muaka!
k alegría , k alboroto!!!
actualitzeuu mooolttt!!! com m'agrada entrar i trobar-me mil entrades noves, mirar, llegir, guardar-me fotillos, ...!!
qué bé que dormim!!!
gràcies a tots
anna ansia. Muuaaaaak!
Publicar un comentario