supertraductora Amela

Com si no tingués poca feina i hores de son per complir, m'he distret una estona a fent el que no sé on ni amb qui vaig dir que hauríem de fer.

I com que lo prometido es deuda...





Desde el bon humor i el carinyo, doncs a pesar de tot se li agafava carinyu a la xiqueta, aquesta burrada dedicada a ella (que ja m'agradaria veure'ns al seu lloc), als que vam sentir en la pròpia pell la comunicació amb interferències i als que en alguna d'aquestes ocasions ens van prendre per babaus, raros, inútils, absurds... a l'escoltar el que suposadament dèiem :)

una abraçada per l'Amela!


joan.